El resultat de la reunió del G20 ens demostra clarament que la línia que ha agafat el poder polític i financer global és la fugida cap endavant. La importància d'aquesta constatació no per previsible l'hem de menysvalorar.

Estem sentint moltes persones argumentant en aquesta direcció, explicant-nos que amb les decisions que perpetuen el que s'ha fet fins ara no s'aturarà la crisi. També tenen raó i també és important.

Però penso que és encara més fonamental mirar més enllà de les finances i de l'economia de saló que està fent tant de mal a l'economia real.

Aquesta ha estat una setmana de molta activitat.

dimarts al matí ens vam despertar amb la indignant informació del desallotjament no informat de la Universitat lliure la Rimaia,

(torno a activar el meu blog, després d'un temps de baixa per una combinació de problemes tècnics i manca de temps, a veure si a partir d'ara ens en surtim ;-))

Hi haurà moltes opcions per escollir aquest cap de setmana a l'edifici històric de l'UB a plaça universitat i pot ser bona idea que cadascú es faci la seva agenda de seminaris i activitats. Jo comparteixo la meva, i que serveixi per deixar constància de quins temes estic prioritzant personalment.

Dia 30 de gener

10 a 12 alternatives a la banca

(com a ponent)

Portem més i mig seguit de feina i convivencia col·lectiva en el centre de coordinació itinerant; el projecte en el qual hem cregut des del moviment pel decreixement català, per tirar del carro
de la campanya podem viure sense capitalisme i quan sigui necessesari també de la xarxa pel decreixement.

No és la primera experiència, abans del 17 de març van ser més d'1 mes, els dies de treballar en equip, menjar i dormir
sota el mateix sostre, un record grat que ens va fer imaginar que el que havia hagut d'èsser per necessitat

Hola a tothom!

Fa uns pocs dies, el diari l'independent d'uk entrevistava a Fatih Birol, l'economista en cap
de l'Agencia internacional de l'energia, l'organ públic que assessora en materia d'energia als països de la OCDE
El passat dimarts, el diari "el país" se'n feia eco...

En aquest enllaç teniu la informació: http://www.crisisenergetica.org/article.php?story=20090804230844112

Les conclusions a les que arriba, haurien de fer ficar els pels de punta a tots els polítics que parlen arreglement
de que el 2010 es sortirà de la crisi i es rependrà el creixement económic.

Després de 65 dies empresonat sense ser jutjat, l'audiència de Barcelona ens ha donat la raó en quan
a que la mesura de presó provisional sense fiança, empresa pel jutjat nº 29 era excessiva.
L'auto de l'audiència, insisteix però en el risc de fuga, parlant de declaracions meves contradictòries,
sense voler reconèixer que es va tractar d'un procés en que vaig decidir tornar assumint-ne les conseqüències coincidint amb la publicació Podem! del 17 de març.

CAT

Sóc l'Enric
i aquest cap de setmana m'estic posant al dia, després dels 65 dies semi-incomunicat i haver estat alliberat dijous.

Aquest dilluns al migdia, penjaré el comunicat que resumirá les idees fora de la meva intervenció en la roda de premsa de dilluns al matí.
http://www.enricduran.cat/calendar-date/2009-05-25

salut des de la llibertat guanyada de nou!

CAST
Soy Enric
y este fin de semana me estoy poniendo al día, despues de los 65 dies semi-incomunicado y haber estado liberado el jueves.

Comunicat de l'Enric:

L’audiència provincial ha corregit la meva presó preventiva, per una
llibertat provisional amb una fiança de 50.000euros.

Aquest és un pas endavant per la meva llibertat però alhora em sembla
encara una mesura injusta i insuficient, ja que manté el supòsit de risc
de fuga quan des de la defensa s’ha demostrat amb diversos textos i
documents que ja havia tornat per quedar-me, perquè crec en el que faig,
perquè vull que es faci el judici i que aquests formi part de la meva
estratègia de denúncia del sistema financer i del model econòmic actual.

COMUNICAT: NOU RECURS A L'AUDIÈNCIA PROVINCIAL: LES PROVES PER LA LLIBERTAT PROVISIONAL SÓN CONCLUENTS

Ja s'ha dit i s'ha demostrat públicament de diverses maneres, que la mesura de presó preventiva no es correspon al delicte que se m'imputa. Ni tant sols no hi cap investigació en curs que es beneficï del meu tancament; al contràri, la pràctica totalitat de la informació del cas la tenen a causa d'haver-ho jo informat públicament.