Comença la vaga d'usuaris i usuàries de bancs

La campanya per la Vaga de Bancs es va convocar de forma indefinida el 12 de novembre del 2008 com a rebuig de moltes persones a les pràctiques abusives dels bancs i al seu poder econòmic, social i polític.

Després que 900 persones s'inscrivissin a la Vaga de Bancs via web, avui 17 de setembre l'hem posada en marxa perquè des d'ara hi participin moltes més, t'hi apuntes?

L'objectiu d'aquesta vaga és aconseguir de mica en mica reduir el poder econòmic dels bancs i el seu impacte en la nostra societat. Quants més siguem els que hi formem part, cadascú dins les seves possibilitats -tancant comptes, minimitzant el seu ús, eliminant els rebuts, deixant d'utilitzar targetes, traspassant diners a entitats financeres ètiques...-, menors seran els beneficis d'aquestes entitats i menor el mal que poden fer.

Convidem a que s'hi apunti el major nombre de persones, de totes les professions, de totes les edats i de tota mena de situació econòmica. Avui en dia ja hi ha alternatives molt bones als bancs i tenim ganes de mostrar a tothom que ho vulgui les millores socials que es derivarien d'aquesta forma de consum més responsable.

Per sort en els darrers anys han aparegut noves entitats financeres ètiques que poden servir de primer pas per realitzar aquest canvi. Tenim l'opció de treure els diners del banc i si els hem de guardar, posar-los en mans d'organitzacions que ens permetin una decisió directa sobre els seus fruits.

Des de la coordinació de la Vaga de Bancs, hem obert un espai a la web, on es tracten tots aquests temes. És un espai per trobar recursos que ens poden interessar i per compartir amb altra gent les nostres idees en relació a les alternatives a la banca: http://www.podem.cat/ca/grup/vaga-de-bancs-huelga-de-bancos

Per sumar-te a la Vaga de Bancs, realitza l'acció que estigui al teu abast i comunica-ho al teu contacte local de la campanya "podem viure sense capitalisme" o a través del qüestionari que trobaràs a la web.

Ens podeu contactar per correu electrònic (vagabancs@17-s.info), per demanar informació o realitzar les consultes que vulgueu.

Tres petits passos per a reduir notablement els beneficis dels bancs

Segons dades del Banc d'Espanya, de totes les transaccions econòmiques que es realitzen a l'estat el 46% es fan amb forma de rebut domiciliari i el 31% a través de pagaments amb targeta de dèbit o de crèdit. El control dels bancs en l'economia diària ha augmentat en els últims anys i gran part dels seus beneficis són conseqüència d'aquest fet.

És per aquest motiu que animem a totes les persones a que de forma progressiva, vagin variant els seus hàbits de consum en tres petits passos per a participar activament en la reducció dels beneficis i del poder d'aquestes entitats.

TRES PETITS PASSOS

-Deixar d'utilitzar targetes. Cada vegada que utilitzem una targeta en un establiment, el banc guanya diners per partida doble. A nosaltres ens cobren en concepte de manteniment anual una mitjana de 6 euros per la targeta de dèbit i una mitjana de 24 euros per la targeta de crèdit a banda dels interessos corresponents. Als negocis, els hi cobren el manteniment del servei i un percentatge de totes les operacions. Realitzar els nostres pagaments en efectiu és una forma molt efectiva de reduir els ingressos dels bancs.

-Anul·lar els rebuts que ens carreguen les empreses de serveis i subministres al nostre compte bancari. D'aquesta forma aconseguirem reduir el control que exerceixen els bancs en l'economia. Tingueu en compte que a les companyies de serveis i subministres no els interessa aquesta forma de pagament, així que quan truqueu al departament d'atenció al client corresponent insistiu les vegades que faci falta en que voleu pagar en efectiu, esteu en el vostre dret.

-Cobrar la nòmina, l'atur o la pensió a través de xec. En el cas de la nòmina, haurem de sol·licitar a les nostres feines que se'ns pagui el sou en efectiu o en xec al nostre nom. Pel que fa al cobrament de l'atur o de la pensió, la legislació actual obliga a les administracions públiques a pagar a través de xec si la persona interessada així ho demana. D'aquesta manera només hauríem d'entrar a una oficina bancària una vegada al mes per a fer efectiu el xec i aprofitar per pagar els rebuts per finestreta.

Més info: grup de vaga de bancs a www.podem.cat

Inversió directa en cooperatives

Revisió ortogràfica feta. No exclou que algú més'ho remiri!.

Volem donar a conèixer una opció existent d'inversió potser poc utilitzada fins ara però que les lleis permeten: la inversió directa en cooperatives sense cap mena d'intermediari financer. Les cooperatives es poden finançar a través de l'emissió de títols participatius que podran ser comprats directament per persones que vulguin invertir-hi els seus estalvis. El funcionament d'aquesta forma d'estalvi és molt semblant al d'un dipòsit bancari.

Entenem que aquesta forma d'inversió pot ser molt interessant tant per als inversors com per a les cooperatives. A l'inversor li permet conservar o obtenir un rendiment dels seus estalvis i al mateix temps col·laborar amb el finançament d'un projecte que coneix i en el que creu. A la cooperativa li permet aconseguir finançament a un tipus d'interès raonable sense haver de passar pel banc i sense haver-se de fer càrrec de despeses derivades de l'obtenció de préstecs per part de les entitats financeres.

Hem creat un espai a la nostra web per tal que es puguin posar en contacte cooperatives amb necessitats de finançament per a tirar endavant projectes socials, amb possibles inversors.
http://www.podem.cat/ca/grup/inversio-en-cooperatives-com-alternativa-al...

Recuperació d'edificis buits

Ja és hora de dir prou. Ara i totes juntes, som més fortes que politics i altres especuladors. És insultant que hi hagi pisos buits i gent sense poder accedir a un habitatge digne. Mentre els politics estan donant diners als bancs perquè mantinguin els seus beneficis, nosaltres recuperem espais buits perquè tothom tingui un sostre on aixoplugar-se en aquesta societat de gàngsters que estan especulant amb les nostres vides.

Un cop comprovada la inoperància de les administracions públiques davant l’incompliment del dret fonamental d'accés a l’habitatge, es fa necessari un nou model d'expropiació d'edificis buits. Proposem, animem i convidem a passar a l'acció, ja que la situació no és només indignant, sinó insultant: vivim a l'estat europeu amb la ràtio de pisos per habitant més gran, però al mateix temps és on més inassequible trobem l'accés a l’habitatge.
S'incompleix el mandat constitucional de fer efectiva la funció social de la propietat privada. Segueixen passant mesos i no només es perpetuen els privilegis dels grans multipropietaris sinó que s'aguditza el problema de les famílies en vies de desnonament.
La Relatora Especial sobre el Dret a un Habitatge adequat de Nacions Unides, va declarar que "la política d'habitatge està basada en la propietat privada, que es confon amb el dret a tenir un habitatge adequat. [...] Això implica una mercantilització del dret a l'habitatge".
Contra aquesta denigrant realitat proposem a la ciutadania que s'actuï de manera directa, amb un nou model d'expropiació, per urgència habitacional, i de manera cooperativa i transparent, donant així la seva funció social als edificis buits sota propietat de les entitats que han causat el problema. Ja n'hi ha prou de cases sense vida i vides sense casa.
Un Habitatge Recuperat es conforma a partir d'un edifici buit, un espai que està en desús arrel de l'especulació. L'edifici l'habiten persones, parelles, famílies, etc, que busquen una solució pràctica a la precarietat, el deute asfixiant i la manca d'un habitatge garantit. Aquesta estratègia no és domini exclusiu de joves okupes sinó que també és utilitzada per famílies i gent de totes les edats, en pràctiques dutes a terme a països com Brasil, Veneçuela o Itàlia.

Recuperem els nostres drets bàsics, apropiem-nos de les nostres vides. Comencem des d'ara per assolir en col•lectivitat la necessitat d’un sostre!

Masoveria Urbana

(hi ha una referencia a una llei catalana, en la versió en castellà caldria treure-la)

El contracte de masoveria urbana és una via perquè els pisos i les cases buides o en desús puguin ser aprofitats com a habitatges dignes per a les persones que ho necessiten. Per tant també es poden fer servir per tirar endavant projectes socials que ens ajudin a organitzar alternatives al sistema actual. És un contracte previst a la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge de la Generalitat de Catalunya i es defineix com el contracte en virtut del qual els propietaris d’un habitatge en cedeixen l’ús, pel termini que s’acordi, a canvi que els cessionaris n’assumeixin les obres de rehabilitació i manteniment (art. 3.k).

cooperatives d'habitatge cessió d'ús

VERSIÓ REDUIDA PEL BUTLLETÍ

Cooperatives d'habitatge en Model de Cessió d'Ús (MCU)

Viure en una cooperativa d'habitatge, a la pràctica, comporta algunes diferències comparat amb un habitatge de propietat, sobretot avantatges. La diferència conceptual més gran és que la persona que viu a la cooperativa no és propietària de l'habitatge en si sinó que el propietari és la cooperativa de la qual en forma part. Aquestes són algunes de les semblances i diferències més comunes (basades en el model andel escandinau) amb un habitatge de propietat habitual, però s'ha de tenir en compte que cada cooperativa pot funcionar de la manera que els seus membres lliurement decideixin:

Els MCU donen més llibertat de mobilitat que la propietat ja que no es produeix la situació de trobar-se atrapat en una hipoteca que no es pot cancel·lar ni vendre la propietat fàcilment. A més, quan el nombre d'habitatges en MCU és substancial, es disminueix el nombre de pisos buits, fent que els altres mercats (com el de lloguer) s'abarateixin i flueixin més fàcilment.

Les cooperatives d'habitatge de cessió d'ús es poden crear de zero, construint nous habitatges, però també es poden comprar edificis ja construïts o fins i tot, convertir edificis de propietat o de lloguer en cooperativa.

Més info:
Sostre cívic: http://www.sostrecivic.org
Grup de cooperatives d'habitatge al web http://www.podem.cat/ca/grup/cooperatives-dhabitatge-cooperativas-de-viv...

VERSIÓ COMPLETA PER INTERNET

Cooperatives d'habitatge en Model de Cessió d'Ús (MCU)

Viure en una cooperativa d'habitatge, a la pràctica, comporta algunes diferències comparat amb un habitatge de propietat, sobretot avantatges. La diferència conceptual més gran és que la persona que viu a la cooperativa no és propietària de l'habitatge en si sinó que el propietari és la cooperativa de la qual en forma part. Aquestes són algunes de les semblances i diferències més comunes (basades en el model andel escandinau) amb un habitatge de propietat habitual, però s'ha de tenir en compte que cada cooperativa pot funcionar de la manera que els seus membres lliurement decideixin:

Els MCU donen més llibertat de mobilitat que la propietat ja que no es produeix la situació de trobar-se atrapat en una hipoteca que no es pot cancel·lar ni vendre la propietat fàcilment. A més, quan el nombre d'habitatges en MCU és substancial, es disminueix el nombre de pisos buits, fent que els altres mercats (com el de lloguer) s'abarateixin i flueixin més fàcilment.

Passos pràctics per començar una cooperativa d'habitatge

Les cooperatives d'habitatge de cessió d'ús es poden crear de zero, construint nous habitatges, però també es poden comprar edificis ja construïts o fins i tot, convertir edificis de propietat o de lloguer en cooperativa.

Per exemple, 10 passos per convertir un edifici de lloguers en un edifici de cessió d'ús:

1. Reunir tots els veïns en lloguer, com a mínim 2 terços han de voler canviar a cooperativa per poder tirar el projecte endavant.
2. Informar els veïns de què significa una cooperativa de cessió d'ús i constituir-la.
3. Registrar la cooperativa.
4. El propietari de l'edifici fa una oferta a la cooperativa.
5. Negociar les condicions. Aquest pot ser un pas complicat i pot ser necessari demanar ajuda a experts.
6. Finançament. Es busca finançament perquè la cooperativa pugui comprar l'edifici. Pregunteu a la banca ètica.
7. Establir un pla econòmic de la cooperativa, amb possibles quotes, necessitats de manteniment,...
8. Decisió final de compra. Si hi havia un terç dels veïns que no volien canviar a habitatge de cessió d'ús, poden continuar en lloguer dins la propietat de la cooperativa, amb la condició que també en siguin membres.
9. Formalitzar la compra.
10. Els habitatges de lloguer són ara habitatges de cessió d'ús. La cooperativa dóna permís als antics llogaters (ara membres de la cooperativa) a utilitzar els apartaments i a viure-hi.

Més info:
Sostre cívic: http://www.sostrecivic.org
Grup de cooperatives d'habitatge al web http://www.podem.cat/ca/grup/cooperatives-dhabitatge-cooperativas-de-viv...

Autoconstrucció ecològica

Text resumit per al butlletí imprès

Redescobrir l'autosuficiència i l'artesania a l'Ecoconstrucció

En les últimes dècades hem conegut l'èxode cap a la metròpoli, la mà d'obra amb coneixements fragmentats, l'ús de productes industrials per guanyar temps a cost d'una qualitat inferior i una petjada ecològica important.
Per què no tornar a l'entorn rural per autoproduir el que realment necessitem? Com reprendre el control de la construcció de les nostres llars i l'organització urbana i rural?

Autoconstruir ecològic amb materials locals i rescubrir tècniques antigues
La Ecoconstrucció sovint redescobreix tècniques antigues, incloent per exemple parets de fang encofrat, adobs o palla, estructures de fusta, revestiments interiors de fang, exteriors de calç i terra, teulades de palla, fonaments de roques i bambú, fins sòls de terra trepitjada i plasta de vaca per als més atrevits.
Es busca l'ús de materials locals amb una mínima energia gastada en la seva fabricació: l'argila o la sorra es treuen dels fonaments, la palla prové de pagesos veïns, la pedra s'usa si abunda en el terreny i la fusta és d'essències local. Podem prescindir de molts materials industrials la principal justificació és la d'estalviar en mà d'obra qualificada, a costa de ser ells mateixos cars.

El futur habitant pot avaluar les opcions per autocontruir la seva llar, suprimint així la distància entre habitant i constructor. Per accedir als coneixements i propagar-se, podeu demanar a un artesà que us ensenyi i resolgui els dubtes regularment i també que formi a més gent interessada en aprendre, treballant a canvi d'allotjament i menjar. Hauríem de prendre consciència també que molta gent gran té amplis coneixements per l'autosuficiència, a més de ganes i temps per compartir amb les noves generacions.
Autoconstruir ecològic significa també construir petit, per a un menor esforç i menys impacte ambiental, així cada vegada més gent tria viure en barraques de 40m2, iurtes o tipis. A França el moviment hàbitat choisies (allotjament escollit) reivindica el dret a viure en aquestes construccions amb autonomia.

Més info: http://www.casasdepaja.org

(Afegim dues imatges proposades per il.lustrar la plana)

Texto completo, solo para la versión digital

Texto de Sylvain fisher

Redescubrir la autosuficiencia y el artesanía en la ecoconstrucción

En las últimas décadas hemos conocido el éxodo hacia la metrópolis, la especulación inmobiliaria, las viviendas construidas sin participación de quién vivirá en ellas, la mano de obra con conocimientos fragmentados y reducidos, el uso de productos industriales para ganar tiempo a coste de una calidad inferior y una huella ecológica importante, el urbanismo desestructurado esparciendo viviendas y polígonos industriales y comerciales con poco espacio convivencial público, forzando el uso del coche y el individualismo...
Finalmente las crisis inmobiliaria, financiera, energética y medioambiental han cortado este sueño del “progreso” capitalista. Las instituciones y empresas de las metrópolis ya no asalarian a todos... ¿Y porqué no volver al entorno rural para autoproducir lo que realmente necesitamos y ya no lo que mandaban producir y consumir? Centrándose en la construcción, ¿como retomar el control la construcción de nuestros hogares y la organización urbana y rural? ¿Como reducir la huella ecológica de los hogares? ¿Como recuperar la convivencialidad de barrio o pueblo?.

Autoconstruir ecologico con materiales locales y rescubrir tecnicas antiguas
La ecoconstrucción a menudo redescubre técnicas antiguas, abarcando por ejemplo paredes de barro encofrado, adobes o paja1, estructuras de madera, revocos interiores de barro, exteriores de cal y tierra, tejados de paja, cimientos de rocas y bambú, hasta suelos de tierra pisada y plasta de vaca para los más atrevidos.
Se busca el uso de materiales locales con mínima energía gris, es decir la minima energía gastada en su fabricación: la arcilla o la arena se sacan de los cimientos, la paja proviene de campesinos vecinos, la piedra se usa si abunda en el terreno y la madera es de esencias locales. Podemos prescindir de muchos materiales industriales cuya principal justificación es la de ahorrar en mano de obra calificada, siendo ellos mismos caros.
Frente a la ilegalidad o la falta de reglas profesionales para ciertas técnicas, es al futuro habitante de autocontruir su hogar, asumiendo y evaluando él los riesgos... suprimiendo así la distancia entre habitante y constructor. Para acceder a los conocimientos y propagarlos, unos piden a un artesano el enseñarles y resolverles las dudas regularmente. En obras participativas el autoconstructor invita a un artesano que formará además a más gente interesada en aprender trabajando a cambio de alojamiento y comida2. Deberíamos tomar conciencia también que mucha gente mayor tiene amplios conocimientos para la autosuficiencia, además de ganas y tiempo para compartir con las nuevas generaciones. Con todo la necesidad de reapropiarse de los conocimientos nos anima a dejar los trabajos de oficina de utilidad social limitada para aprender artesanías utiles para autoconsumo y intercambio.
Autoconstruir ecológico significa también construir pequeño, para un menor esfuerzo y menos impacto ambiental, así cada vez más gente escoge vivir en chozas de 40m2, yurtas o tipis. En Francia el movimiento habitat choisi (alojamiento escogido) revindica el derecho a vivir en tales construcciones con cierta autonomía, en colectivos o aislados. Pretenden parar las incursiones policiales que ya van destruyendo las cabañas en el monte3.
El automóvil individual vive sus últimos años, desplazar toneladas de metal sobre decenas de kilómetros diarios despilfarra demasiada cuantidad de energía… la crisis energética nos incita a relocalizar nuestras actividades. Así cada vez más ecoaldeas o cooperativas integrales crean las actividades profesionales y sociales internas y locales4.
Relocalizar nuestras actividades y construir local y ecológico para redescubrir la belleza y el convivir de las aldeas antiguas es una propuesta de sueño para alejarnos de la pesadilla capitalista.

Cessió de terres per a la relocalització agrària

Cessió de terres per a la relocalització agrària

Les multinacionals són les principals causants del desordre i les desigualtats que hi ha avui en dia i en conseqüència de la crisi alimentària que es ve agreujant en aquests darrers anys. Expropiar el seu monopoli i recuperar el control dels aliments que ens arriben a casa és un dels moviments claus per a entrar en l’era postcapitalista.

En la primera publicació “Crisi” us explicàvem les principals causes d’aquesta crisi alimentària i les conseqüències de l’especulació financera amb els aliments. I en la segona publicació “Podem!” apuntàvem com a alternativa a l’augment del nombre de persones en atur, l’aprofitament de les terres en desús que resten abandonades a les afores de molts pobles i ciutats.

Per a la transició cap a l’era postcapitalista i decreixentista és necessari que primerament aprofitem els recursos que ja disposem i que resten en desús per pura especulació. Per a la relocalització de la producció agrícola és necessari que el valor d’ús de la terra es prioritzi sobre el seu valor de canvi.

A través dels formularis del grup de Sobirania Alimentària de la web www.podem.cat , ja són unes quantes les persones que veient aquesta necessitat de promoure la producció i el consum ecològic a Catalunya i a l’estat Espanyol, cedeixen terres que no s’estan utilitzant. A vegades són terres que són familiars i que per migracions han quedat en desús, o a vegades, senzillament són parcel.les que algú està utilitzant però no en la seva totalitat.
Al mateix formulari hi ha un apartat especial per a la cessió de terres on s'especifica una mica més les característiques de la terra cedida i les condicions de cessió. La cessió pot ser temporal, perquè tenim una terra que no utilitzarem en un temps, o més permanent per a projectes agroecològics estables. D’aquesta manera podem crear una base de dades per a que les persones decidides a crear projectes agroecològics puguin disposar de terres properes per a iniciatives de qualsevol tipus: cooperatives de producció-consum, horts urbans i comunitaris, espais per a l'educació agroecològica, etc.

A la web també hi trobareu un formulari que ens servirà per fer una base de dades amb les terres en desús que anem localitzant als nostres pobles i ciutats. Quanta més informació recopilem més fàcil serà donar-li ús i veure’n les possibilitats.
Un exemple fantàstic és el projecte que van realitzar els companys de la CUP a Vilafranca del Penedès per a la creació d’una xarxa d’horts urbans a la vila . Aquest projecte ens pot servir de model per fer que els ajuntaments també s’impliquin en la relocalització de l’agricultura.

Un altre projecte molt interessant és el del banc de terres que des d’alguns ajuntaments ja s’està promovent, com per exemple a Ulldecona, amb la finalitat d’incorporar gent jove al camp i facilitar l’accés a la terra a aquelles persones que tenen dificultats per a poder-ho aconseguir.

En realitat cada cop són més els projectes que van sorgint tant als pobles com a les ciutats i cada cop és més la gent que veu el treball amb la terra una alternativa al model productiu capitalista que utilitza l’obrer com a una màquina que funciona amb un rellotge, que pot usar i tirar en funció de la seva rendibilitat.

Més info: http://www.podem.cat/ca/grup/autonomia-alimentaria-autonomia-alimenticia
(hi trobareu documentació dels exemples i propostes d'aquest text)

cooperatives de producció i consum

COOPERATIVES DE PRODUCCIÓ I CONSUM

- Les Cooperatives de Consum sorgeixen a partir d’un grup de persones que decideixen abastir-se d’aliments i productes bàsics per a la llar ecològics i propers, de forma directa amb el productor, sense necessitat d’intermediaris. Per a crear una cooperativa de consum només és necessari:

• ajuntar-nos un grup de persones amb aquesta inquietud.
• definir com ens organitzarem per fer les comandes, buscar els productors, establir uns criteris de consum, etc.
• buscar un local per a rebre, preparar i repartir les cistelles i on emmagatzemar l’estoc.
• decidir si ens constituïm com a associació o com a cooperativa de consum.
• començar a contactar amb els productors més propers. A la web de la Repera: http://repera.wordpress.com/ podeu trobar enllaços de productors i altres cooperatives de consum).

Si necessiteu més assessorament visiteu la web d’Ecoconsum (http://www.ecoconsum.org) on hi trobareu una guia.

- En les Xarxes i Cooperatives de productors, són els productors que s’associen per a compartir despeses (com per exemple de gestoria), eines o maquinària cara i que s’ajuden en les temporades que hi ha un increment de feina. D’exemples en tenim molts. Cada vegada més també intercanvien i comparteixen produccions per poder abastir la demanda que els arriba de les cooperatives de consum.

- També existeixen experiències com la dels companys de “la Paca” del Baix Llobregat (http://calapaca.blogspot.com), o “Bajo el asfalto está la huerta” (http://bah.ourproject.org) de Madrid, on s’han associat un grup de consumidors amb un grup de productors (basant-se en la figura de les AMAP franceses), on s’adquireix el compromís, per una part d’abastir les necessitats dels consumidors segons els seus criteris, i per l’altre garantir la continuïtat del productor en cas de riscos per la collita, per causes climàtiques, sanitàries o de sobreproducció.
Sovint s'acorda un preu fix per les cistelles segons els costos de manteniment, això fa que aquest no depengui dels preus de mercat.

En aquesta relació entre productor i consumidor pot haver-hi també l’inici per a la creació d’una cooperativa integral. Vegeu l’article sobre cooperatives integrals de la pàgina 17 d’aquest butlletí

Més info:
http://www.podem.cat/ca/grup/autonomia-alimentaria-autonomia-alimenticia

Com muntar un hort comunitari?

Entenem hort comunitari com un hort en què diverses persones o grups participen i es coordinen per repartir-se la feina i la producció. És molt senzill tirar endavant aquesta iniciativa, amb un grupet de 3 o 4 persones interessades que estiguin disposades a dedicar-hi unes hores a la setmana n'hi ha prou! Però, què necessitem?

1. Terres: és el recurs més bàsic. En àmbit rural és molt fàcil trobar pagesos que tenen part del terreny desaprofitat, i que fàcilment el cediran si els transmetem confiança. En àmbit urbà també hi ha gent amb parcel·les de terra, però pot ser una mica més complicat. Una opció freqüent és la ocupació de solars urbans, amb l'avantatge que representa una acció reivindicativa i educativa, i l'inconvenient que segurament hauràs d'invertir temps en la lluita legal. En aquest cas s'ha de tenir en compte també la incidència del sol, ja que l'hort en necessita i entre edificis alts moltes vegades no arriba a terra. Si es pot aprofitar algun terrat, aquest problema queda resolt. Si hi ha disponibilitat de desplaçament, una altra opció és anar-se'n a la perifèria de la ciutat, on tot sovint trobarem terres en desús que poden ser aprofitades.

2. Aigua: qualsevol hort necessita una aportació d'aigua important. Hem de garantir que tinguem una font d'aigua a prop (no cal que sigui aigua potable). Per canalitzar l'aigua a l'hort hi ha molts sistemes diferents, que van des de la regadora fins al sistema de mànegues amb programadors de reg automàtic. Tot depèn de l'extensió i la disponibilitat!

3. Adob: Cal adobar la terra per compensar la pèrdua de nutrients. S'hi poden posar fems o compost. Una bona opció és fer compostatge comunitari amb el veïnat, de manera que els residus de la cuina poden anar a parar a l'hort.

4. Treball: La forma d'organitzar la feina entre diversa gent amb diferents graus d'implicació i experiència és un aspecte clau. Es pot fer mitjançant jornades de treball de tot el grup, que faciliten la incorporació de gent nova, i l'establiment de torns per a les feines que requereixen més regularitat. És bàsic que la comunicació entre el membres sigui fluïda, i una bona forma d'aconseguir-ho és anar apuntant i/o enviant les tasques fetes i pendents, perquè les persones menys implicades també puguin treballar-hi en qualsevol moment.

Més informació:

http://www.autogestionate.net/recursosagroecologicos (portal amb directori de materials, recursos i projectes d'Espanya, però sobretot Catalunya. En castellà)

BUENO, Mariano: “El Huerto familiar ecológico” (info teòrica i pràctica sobre agricultura ecològica)

Xarxes d'intercanvi

Necessitem diners per viure?

Els diners són simplement un mitjà o vivim per guanyar diners? Podem prescindir-ne? La nostra activitat la valorem per allò que produïm o pels diners que ens donen a canvi?

Xarxes d'intercanvi
Les Xarxes d'Intercanvi sorgeixen com espais on interactuar sense diners. En elles s'hi poden intercanviar bens, coneixements i serveis, depenent de cada xarxa. Sovint l'intercanvi és mitjançant el troc simple, pel qual dues persones es posen d'acord en cobrir cadascú una necessitat de l'altre. Una modalitat específica són les xarxes d'intercanvi de coneixements, que acostumen a ser cursos gratuïts en els que els professors i alumnes s'intercanvien de manera espontània; tots tenim alguna cosa a ensenyar i alguna cosa a aprendre.

Monedes socials
Algunes xarxes, per tal de facilitar els intercanvis multilaterals han optat per utilitzar les monedes socials. No es tracta de reproduir el concepte de la moneda capitalista, sinó de recuperar el sentit original del diner que era simplement un patró d'intercanvi, evitant l'ús especulatiu o acumulatiu. Per tot el món hi ha diferents experiències, n'hi ha que utilitzen una moneda física, n'hi ha que utilitzen una llibreta on s'apunta cada intercanvi o un compte virtual. En podeu trobar més informació en la web de la xarxa ecoseny: http://www.ecoseny.net/ecoseny.php

Mercats d'intercanvi
En aquests espais es poden intercanviar puntualment tot tipus de bens i gaudir de la relació sense utilitzar els diners. Segons els pobles i barris n'hi ha mensualment, cada trimestre o cada any. Poden ser un bon mecanisme per crear una xarxa d'intercanvi i convertir-se en el seu punt de trobada periòdic.

Existeixen xarxes i mercats d'intercanvi per tot arreu i des de fa molt temps, tot i que en els últims anys n'han aparegut moltes més i de molts tipus.
Moltes funcionen per internet, altres tenen punts de trobada presencials, però totes tenen en comú que no es poden utilitzar euros. Potser al teu barri, poble o comarca n'existeix alguna, sinó pots animar a la gent del teu voltant a crear-ne una!

Més info:
www.ecoseny.net info de monedes socials
www.intercanvis.net Info i directori de xarxes d'intercanvi d'àmbit català

Creant projectes d'economia comunitària

Fora del capitalisme tothom tindrà dret a fer ús d'allò que necessita, quan ningú n'està fent ús. Tothom serà propietari d'allò que usa i si són vàries les persones que ho utilitzen, serà una propietat comunal. Els coneixements passaran a ser lliures i tothom en podrà gaudir.

Tothom tindrà coses a aportar al bé comú i cadascú només pel fet de ser membre de la comunitat, rebrà allò que necessita per viure: sostre, escalfor, menjar, aigua, educació, salut, electricitat..... Juntes compartirem el que sabem i aprendrem de nou.

Podem definir aquestes relacions no mercantilistes basades en el dret d'us, com a economia comunitària. Quan compartim, donem o cedim sense que ens compensin amb res a canvi estem creant economia comunitària.
Per iniciar un projecte necessitem sobretot, dues coses. En primer lloc, producció i recursos propis. En segon lloc, persones que ho vulguin compartir. Com més necessitats bàsiques puguem cobrir a partir d'aquestes produccions i recursos, més complet podrà ser el nostre projecte d'economia comunitària.

Per poder assolir aquest objectiu d'ampliar l'economia comunitària, un exemple ja existent són les botigues gratis, on hi podem deixar allò que no fem servir i hi podem agafar allò que necessitem.
Una ampliació d'aquesta idea serien els magatzems col·lectius, on hi podem deixar electrodomèstics o aparells informàtics que cal reparar, o per exemple materials de construcció que en algun moment algú pot necessitar.
Per posar en marxa una botiga gratis o un magatzem col·lectiu només necessitem un local, una nau, o un solar que puguem cobrir. Sempre que aconseguim fer-ne ús sense diners per mig, gràcies a una cessió d'ús (veure pàgina de masoveria) o una okupació, podrem tirar endavant el projecte que ens permetrà compartir béns i materials sense haver-ho de comprar.

Com exemple concret d'aquesta extensió de l'economia comunitària, la xarxa pel decreixement, està tirant endavant l'Espai Públic Autònom. Aquest vol ser una xarxa de persones i recursos, on a partir de recursos expropiats, donats, cedits o compartits es garanteixin les necessitats bàsiques de les persones que hi participin, amb l'objectiu que aquestes s'alliberin de manera progressiva de l'economia capitalista i es puguin dedicar a posar en marxa la societat alternativa.

Més info: decreixement.net
http://www.podem.cat/ca/grup/economia-alternativa

Com posar en marxa una cooperativa integral?

En la publicació Podem!, del 17 de març de 2009- que trobaràs a www.podem.cat/ca/publi17m , proposem les cooperatives mixtes o integrals com a eina de transició per viure sense capitalisme, ja que ens poden permetre mantenir una activitat econòmica -per tant retribuïda amb diners- però al mateix temps anar construint un espai de relacions a través de les quals anem satisfent les nostres necessitats cada cop més al marge de l'Estat i del Mercat capitalista. Però al intentar posar-la en pràctica o sentir-ne a parlar ens vénen al cap molts dubtes, sobretot: Com podem posar-la en marxa? En què em beneficia? Com m'ho faig jo per formar part d'una cooperativa integral i anar satisfent les meves necessitats d'alimentació, sostre, formació, lleure, etc.?

El primer que cal és un grup de gent propera -tan geogràficament com en objectius a assolir. Tenim, en aquest aspecte, diverses possibilitats:
- les persones que en el vostre entorn no tingueu aquest grup podeu omplir el formulari que hi ha a la pàgina www.podem.cat on us posarem en contacte;
- en els grups ja més consolidats cal veure de què partim: quines habilitats té cadascú per compartir, quin/s projecte/s es poden iniciar i què més necessitem;
- en zones on ja hi ha diversos projectes en marxa -per exemple, cooperatives de consum i cooperatives de producció d'aliments, un petit bar, un centre de gent gran, etc.- que són diversos en activitats però poden complementar-se: unir aquests projectes sota un mateix sostre farà que tinguin més força; que hi hagi capacitat per reduir certes despeses -com poden ser el transport, la gestió econòmica, la compra de cert material, etc.-; que hi hagi la seguretat d'abastament, d'una banda, i de que els productes seran consumits, de l'altra -a canvi o bé d'un preu just en diners o de la satisfacció de certes necessitats-, etc.

En el segon i tercer cas, ja podem plantejar-nos començar a crear una cooperativa integral, que uneixi en una de sola una cooperativa de serveis i una de consum. El que necessitem a partir d'aquí és:
- una o dues persones d'aquest grup promotor amb coneixements de gestió econòmica o ganes de formar-se en aquest sentit;
- capital: el mínim que s'exigeix legalment són 3000 EUR -ja sigui en diners o béns. Per aconseguir-lo en alguns casos podrem recórrer al finançament per part d'entitats financeres ètiques;
- local/s on dur a terme les diferents activitats en cas que sigui necessari: és important tenir en compte el contracte de masoveria urbana que expliquem al butlletí per tal de reduir una despesa important com el lloguer.

Un cop tinguem aquests elements o mentre els busquem, ja es poden iniciar els tràmits legals de constitució de la cooperativa. Un element clau són els estatuts socials, que són les normes per les quals es regeix la cooperativa, on es defineix legalment qui pot ser-ne membre, com es prenen les decisions, etc. A la pàgina www.podem.cat expliquem amb més detalls tots els tràmits, es pot veure un model d'Estatut d'una cooperativa integral i podem trobar enllaços a altres webs.

Més info: http://www.podem.cat/ca/grup/cooperatives-integrals-cooperativas-integrales

Multipliquem els projectes de repoblació

Mentre la ciutat està aglomerada, arrel del problema, el camp està despoblat, també amb un seguit de problemes ambientals associats.
Tanta gent vivint a la ciutat és totalment insostenible tenint en compte que el futur de baixa energia que ens espera farà cada vegada menys viable que els aliments facin molts quilòmetres per arribar a nosaltres, i cada vegada serà més complicat alimentar la màquina de consumir recursos energètics que representa el model de vida en la gran ciutat.
Mentrestant, la poca gent que viu al camp i a la muntanya, ho fan amb una gran dependència del vehicle privat, en no haver prou producció per ser més autosuficients, ni prou gent per organitzar un transport públic o més col·lectiu.
Canviar les coses de veritat tant és desconstruir la ciutat com repoblar el camp, els desequilibris existents son immensos.
Som molta gent interessada en fer-ho, cada dia més, però tot i les ganes, a dia d'avui repoblar no és tant fàcil. 60 anys de despoblació fan que la terra hagi quedat en mans de molt poca gent, molt gelosa de la propietat privada, que tenen en molts casos en desús, o com a molt a mig aprofitar.
Milers de masies resten despoblades arreu del territori, però en molts casos els seus propietaris no les volen cedir, ni llogar o vendre, i semblen preferir que caiguin a trossos.
Tot i que ja hi hagut una certa repoblació en alguns pobles que havien quedat total o semi-abandonats, encara queden molts nuclis petits per rehabitar. Alguns són totalment buits, en altres encara hi trobarem algú vivint.

Estendre els projectes de repoblació
Organitzem-nos, fer les coses en grup ens serà molt més fàcil que individualment:
.-Identifiquem i llistem les cases i pobles abandonats.- Establim xarxes camp ciutat.- Organitzem grups a la ciutat que vulguin anar a viure junts al camp.- Ocupem-nos al camp d'ajudar a la gent que hi vol venir a viure:
habilitant espais per a ser utilitzats per tota aquesta gent que necessita posar un peu al territori, primer pas per establir-se. Arreu és ple de cases i terres en estat d'abandó, d'una manera o altra cal donar ús a aquests espais.
Hi ha fitxes fetes per sistematitzar aquesta informació. Cadascú pot aportar aquells contactes que reculli. Si viviu en zones rurals, potser podeu aportar dades dels habitatges per recuperar en la vostra zona. En aquest enllaç podeu trobar les fitxes: http://www.podem.cat/grup/inforepoblacio

Per accedir a aquestes opcions d'habitatge abandonat, pressionem a l'administració, conscienciem, reclamem suport a la repoblació dels territoris abandonats.
Aconsellem mirar de convèncer als propietaris de cara a que ens els cedeixin, per exemple mitjançant un contracte de masoveria o de cessió d'us, però en cas de mala predisposició seva, sempre podem buscar el lloc adequat per fer una okupació, cosa ben lícita per l'actual estat de les coses, de cara a reivindicar i posar en marxa un món millor.

Iniciar un projecte de repoblació
Per instal·lar-nos en un indret, primer l'hem de conèixer bé per poder-nos integrar a la dinàmica del lloc. A aquest efecte, es important que trobem la gent del territori que ens hi ajudarà. Gent que ens presenti el lloc i ens ajudi a conèixer-lo, per començar. Cal tenir en compte que el camp no és la ciutat, que la cultura rural no és la urbana i sobretot que instal·lar-se al camp no és tampoc un conte de fades, ja que ens hi apareixeran una sèrie de problemàtiques noves amb les que no estem acostumats la gent de ciutat.
Així, de cara a escollir el vostre projecte de repoblació, per començar:
- Si teniu una casa familiar, potser fins ara només utilitzada per anar-hi de vacances 4 dies l'any, sou uns privilegiats, aprofiteu-la com cal i comenceu per repoblar allò que ja teniu a l'abast.
- Pels que no en teniu, cerqueu amics, gent maca que us ajudi a posar aquest primer peu a la zona.
Al lloc, informeu-vos, observeu, enteneu com van les coses allà i serà així com apareixeran les oportunitats.
Un cop teniu el lloc, prepareu el vostre canvi personal per anar-hi a viure. Si teniu possibilitat, internet pot ser una eina mitjançant el treball a distància, per ajudar a que el canvi sigui progressiu.

Tots plegats, "urbanites" i rurals, tenim per sobre de tot una gran feina, que és convèncer de la necessitat de canviar les coses i fer-ho, sense perdre ni un minut més.

Més info: http://www.podem.cat/ca/grup/repoblacio-repoblacion

Transport públic just

TRANSPORT PÚBLIC JUST
Si realment volem fer un canvi en el model de mobilitat actual i reduir l'ús del vehicle privat que actualment s'apropa a l'equació d'una persona per cotxe, el transport públic ha de ser un dret a l'abast de tothom i reduir dràsticament els preus, o millor, fent-lo gratuït pels col•lectius que ho necessitin.

Els preus del transport públic del país són dels més cars d'Europa. Mentre una treballadora espanyola paga com a mínim 463 euros l'any per desplaçar-se només de la feina a casa, a la nostra veïna França pagaria 278 euros per un abonament anual, i a Bèlgica directament no pagaria. Aquest és un dels tants exemples que ens han d'empènyer a reivindicar uns abonaments justos pel TP. Volem que la mobilitat sigui un dret, no un privilegi!

Necessitem que viatjar en transport públic surti més a compte que anar en vehicle privat. Cal reduir el consum d'energia. El planeta i el nostre futur ho necessiten.

Volem reivindicar unes tarifes adaptades al poder adquisitiu i situació personal, pels aturats, estudiants, mileuristes, pensionistes, decreixentistes... Els arguments: Que el transport públic el paguin els que gasten més gasolina i no els que menys consumeixen. Que ningú s'enriqueixi amb el transport públic! Que es reforci el tren de rodalies!
Si vols participar activament, ja pots adherir-te al manifest pel dret al transport públic. L'eina és la pàgina de treball creada en el grup de Transport Públic-Transport Col•lectiu a http://www.podem.cat/ca/grup/transport-public-just. El manifest el presentarem a tants llocs on sigui possible perquè tothom s'hi adhereixi i el farem públic amb totes les adhesions.
Quan la campanya hagi tingut prou difusió començarem una vaga indefinida contra els preus abusius del TP per fer pressió. Deixarem de pagar el transport públic fins que ho aconseguim. Per fer més pública la nostra acció farem arribar targetes als usuaris que vulguin participar. Posa't en contacte a transport@17-s.info per a més informació.
Per un Transport Públic just, Traiem el capitalisme del transport públic!

Transport Col·lectiu i Compartit

La utilització massiva del cotxe per a tot tipus de trajectes és conseqüència de la manca d'una xarxa de transport públic que connecti els pobles i les comarques directament.
És vergonyós que per anar d'un poble a un altre de la mateixa comarca no hi hagi una connexió directa via autobús o tren. Com es pot fomentar l'ús del transport públic quan és tant escàs? La majoria de vegades que ens hem de desplaçar ens veiem obligats a fer-ho en vehicle particular, això comporta la congestió de la xarxa viària i una gran despesa econòmica i ambiental.
Si volem, podem millorar els enllaços entre pobles, només cal organitzar-se, com ja s'ha fet en alguns casos, per utilitzar cada cop menys els vehicles de forma individual i compartir-los més sovint.
Aquí tenim algunes propostes per començar:
1)Crear transports col·lectius. Podem utilitzar un vehicle en cessió d'ús o comprat entre les persones que vulguin participar en el projecte i considerar-lo un bé col·lectiu que serveixi com un autobús. Es tracta d'enxarxar la gent interessada per crear una taula on s'especifiquin els horaris i les parades proposades per cadascú i a partir d'aquí poder establir una línia corrent que pugui cobrir les necessitats a través del transport col·lectiu. Fins i tot es pot alliberar alguna persona que actualment no treballi per poder realitzar aquest servei. El més fàcil és començar a fer xarxa des de centres socials, on es pot omplir una taula informativa i així visualitzar les necessitats més immediates de mobilitat.
2)Recuperar l'autoestop com a transport de confiança esporàdic per aprofitar les places lliures als cotxes. Podem establir punts concrets de parada per autoestopistes per facilitar que els conductors que viatgin amb alguna plaça lliure al vehicle tinguin la possibilitat d'omplir-la. I sobretot, ens hem de conscienciar de tornar a parar a la gent quan fa autoestop.
3)Promoure el cotxe compartit. Quan realitzem viatges de curta o llarga distància i tenim places lliures al cotxe podem connectar amb les persones que puguin oferir alguna plaça i les que la necessitin per compartir despeses. Aquesta proposta pot servir pels qui utilitzen el seu cotxe diàriament per anar per exemple a treballar, podent en aquest cas establir-se com a línia de transport regular que permeti al conductor omplir el cotxe i compartir despeses en cada desplaçament. I també és útil pels qui viatgen puntualment i tenen places buides. En part, aquest servei ja existeix als webs www.viajamosjuntos.com i www.compartir.org

Més info, aportació de propostes i experiències a: http://www.podem.cat/ca/transport-col·lectiu

Cooperatives d'energies renovables

Partint que la unió fa la força, acompanyant-ho d'una cultura de l'estalvi i del consum responsable, donem com alternativa d'independència energètica la creació de cooperatives d'energia renovable a nivell local.
A través d'una cooperativa els usuaris que vulguin consumir només energies renovables poden associar-se per poder produir tanta energia com consumeixin. En funció de la inversió que es pugui realitzar i de la seva capacitat de produir energia, les cooperatives solars, eòliques i forestals poden necessitar reunir desenes, centenars o milers de membres.
L'autoconstrucció és una mecanisme per reduir de forma important el cost econòmic d'aquestes inversions. A continuació exposem algunes possibles solucions pràctiques.
A partir de fusta, excrements animals, residus domèstics, agrícoles o industrials: la fermentació anaeròbica amb bactèries que generen metà permet produir biogàs, que al seu temps pot convertir-se en electricitat o calor per combustió. Construir un reactor per produir calor per fermentació és relativament barat i senzill com podem veure en el següent esquema.

Un altre exemple és l'us d'energia solar per tenir aigua calenta i calefacció.

Aquest és un esquema simplificat de l’ús de l'energia solar tèrmica. Una instal•lació d'aquest tipus per abastir una casa que hi habitin 3 o 4 persones a l'estat espanyol, sol costar entre 3000 i 5000 euros. Si es realitza en comunitat, per exemple en un edifici, els costos per habitatge tendeixen a ser menors.

Més info i per participar.
A http://www.podem.cat/ca/grup/cooperatives-denergies-renovables

Educació lliure

Quan fem el plantejament d’una educació de qualitat pel bon desenvolupament dels infants, ens adonem que el sistema educatiu actual no cobreix moltes d’aquestes necessitats essencials. Tampoc potencia valors com la cooperació i la col·lectivitat, sinó al contrari, potencia actituds competitives i individualistes.
Podem escollir diferents possibilitats per oferir als nostres infants l’educació que creiem que es mereixen:
-L’educació des de casa: la qual la pot impartir el propi pare o mare, un tutor/a o mestre.
-L’educació en un centre alternatiu: agrupant-se uns quants pares i mares i/o educadors/es amb un mateix fi, crear una associació i portar a terme l’ensenyament que es creu oportú.
Si no se sap massa como posar-ho en marxa, informeu-vos amb una experiència existent, actualment hi ha molts centres que fa temps que porten a terme l’experiència de respectar el propi ritme d’evolució del nen/a i el creixement amb llibertat i autonomia; els quals poden aconsellar, compartir material didàctic... Podeu trobar informació sobre la ubicació de diferents projectes d'educació lliure a Catalunya a http://www.educaciolliure.org/mapa. També hi ha diferents mètodes i projectes educatius que es basen en l'educació sense imposicions i que potencien tant les habilitats individuals com les col·lectives, amb bons valors morals, com a bons exemples d'aquests mètodes podrien ser: el projecte Pestalozzi d’Ecuador, l’educació Waldorf o el mètode Montessori.
En l’àmbit jurídic existeix un buit legal que permet l’educació a casa. En la declaració universal dels drets dels nens es reconeix el dret a l’educació a tots els nens i nenes i, afegeix, que són els pares o tutors legals els responsables; així com a la Constitució Espanyola on es confirma que són els pares i mares qui han d’escollir l’opció més adient per als seus fills i filles; la LOGSE diu que l’escolarització és obligatòria dels 6 als 16 anys, però per contra no hi ha llei que prohibeixi l’educació a casa.
En el cas de Catalunya la nova LEC (Llei d'Educació de Catalunya) reconeix l’educació a casa i també hi inclouria l’educació en escoles no reglades, anomenant-la educació no presencial; tot i que encara s’han de regular els aspectes pràctics (valoració, titulacions, beques, sistema mixt casa-escola, etc); els pares o mestres han de comunicar per escrit a la Generalitat que l’infant està rebent aquest tipus d’ensenyament.
L'educació juga un paper molt important a l'hora de mantenir el sistema capitalista on vivim ja que ens prepara exclusivament per a això. Per tant, és essencial que sense infringir la llei, aprofitem per oferir una bona educació, amb el recolzament de persones que tenen el mateix sentiment cap als nostres nens i nenes.
L’eina més important de la qual disposem per educar és l’amor, utilitzem-lo, extraient del fons de totes les coses el més bonic que hi ha en elles.

Més info:
http://www.podem.cat/ca/grup/educacio-educacion

Autoconstrucció de molins de vent

Aquí teniu l'article d'autoconstrucció de molins de vent.

AUTOGENERACIÓ D'ENERGIA

Les grans companyies s'han anat apoderant dels coneixements sobre la generació d'energia. Uns coneixements amb més de 150 anys d'història i amb possibilitats molt més accessibles a la població “de carrer” del que ens pensem.
Hem de recuperar tot aquest coneixement que se'ns ha expropiat. Estem envoltats de grans quantitats de ferralla que amb una mica de paciència podem convertir en eficients generadors.

AUTOCONSTRUCCIÓ DE MOLINS DE VENT

RODAMENTS

Els “bujes” o rodaments dels vehicles són, per començar, la primera joia. Pensats per treballar en condicions molt més dures de les que ho faran convertits en un molí de vent i amb una vida útil molt més llarga que la del propi vehicle.

DINAMOS

En segon lloc, el cor dels aerogeneradors: les dinamos. Un alternador de qualsevol cotxe pot funcionar, amb algunes modificacions com a generador de fins a 600W. Les dinamos de camió, tractor o maquinària d'obra són, amb diferència, les que presenten millors característiques. Una altra manera d'aconseguir una potent dinamo és modificant un motor trifàsic.

Una altra opció per si necessitem resultats més òptims és construir-nos la dinamo a partir de cable de coure per bobinar i imants permanents. És molt més fàcil del que sembla!!!

ASPES

Una bona opció per fabricar les aspes és utilitzar canonades velles de PVC o similar. Tallant aquests materials amb certa cura obtindrem uns resultats força bons. A més dels clàssics "multipales" fets de xapa o de tela podem tallar unes excel•lents pales aerodinàmiques amb fusta de pi, freixe, noguera...
Bibliografia i links:

“Energía Renovable Práctica” Autors: Iñaki y Sebastian Urkia Ed. Pamiela
(La Bíblia dels autoconstructors)

“Como Construir Un Generador Eolico” Autor: Hugh Piggott.
(Manual molt detallat de construcció des de zero)

http://www.otherpower.com/otherpower_experiments.html

http://www.builditsolar.com/

-------------------------------------------
Com hi ha varies imatges, us aporto el document per modificar en open office (i tornar-lo a penjar)
(només per les imatges, text no actualitzat)
http://www.podem.cat/sites/default/files/Article Eolica2.odt

i el pdf per veure'l (només per les imatges, text no actualitzat)
http://www.podem.cat/sites/default/files/Article Eolica2-1.pdf

de cara a aquesta versió digital seria qüestió de passar a html les varies imatges per tal
de poder-lo veure amb normalitat a la pàgina

salut!

Crear universitats lliures

“Nosaltres, els que coneixem, ens desconeixem a nosaltres mateixos” Nietzsche

“Un poble ignorant és un instrument cec de la seva pròpia destrucció”

Simon Bolivar

Els projectes d'Universitat Lliure neixen de la necessitat de problematitzar la producció de coneixement tal com l'entenem avui, allò que el genera i allò que l'envolta.

Volem retornar el coneixement a les nostres vides, com a forma que ens dóna llibertat. Per això, és necessari qüestionar l'ordre que elititza un tipus de coneixement enfront d'un altre, que separa l'universal del local i la teoria de la pràctica.

Ara comencem des de zero com a ignorants que som, des de baix, tractant de plantar cara als prejudicis i esforçant-nos per experimentar. Volem invertir la lògica de la utilitat que serveix a la producció capitalista. Trencar amb el privilegi que adorm, amb la institució que atorga títols i distingeix l' “alta cultura". Anhelem compartir els sabers i difondre'ls lliurement sense distinció. No creiem en un coneixement aïllat de la nostra realitat, volem pensar i aprehendre el moment que vivim per actuar en conseqüència. No volem crear experts o especialitats, més aviat tendim a confondre les disciplines i a veure-les des de diferents perspectives.

Per posar en marxa una universitat lliure, cal sobretot ajuntar un grup de persones, joves o no tan joves, amb ganes i voluntat de construir una alternativa educativa per a l'aprenentatge col·lectiu. Per formar-nos podem convidar a persones que coneguin determinats temes a venir a explicar-nos el seu punt de vista. També necessitarem un espai, per això podem recuperar espais en una universitat pública o okupar un edifici buit de la nostra ciutat.

Volem que la universitat lliure estigui a peu de carrer. Fer-nos visibles i participar del quotidià, recuperar l'aprenentatge col·lectiu i immiscir-nos en les vides alienes.

En aquest món de l'hegemonia del mercat i del consum, el coneixement crític és una arma clandestina que volem que viatgi de boca en boca, d'oïda en oïda, que es vessi com una remor pel social.

Més info: http://www.podem.cat/ca/grup/educacio-educacion

Transformant des de dins

Hi ha persones que de ben segur us plantegeu què podeu fer per treure el capitalisme de les vostres vides, mantenint la feina que teniu actualment, la qual penseu que té prou al•licients com per aprofitar-la o potser no us plantegeu deixar-la.

Imaginem-nos que ets tècnic d'un ajuntament, professora d'un institut, mestre d'una escola d'educació primària, enginyera becada com investigadora en una universitat.

Si estàs en aquesta situació aquí tens unes quantes idees per passar a l'acció, combinant el manteniment del teu lloc de treball amb una acció coherent i útil per iniciar la transició al decreixement i viure sense capitalisme:

Crea i participa en una xarxa de persones de la teva professió a favor del decreixement: regidors i tècnics municipals pel decreixement, educadorxs pel decreixement, enginyerxs pel decreixement. Són exemples d'associacions en determinades professions que poden revertir en una capacitat d'acció i transformació molt més gran que si actua cadascú per la seva banda.

No et conformis amb poc. Proposa i projecta canvis de veritat. Qui diu que el teu institut no pot ser un exemple de com educar per a l'acció crítica? I si el teu ajuntament pogués ser un model a seguir en el suport municipal als horts comunitaris, al vehicle compartit o a les cooperatives de cessió d'ús? I si la teva empresa de gestió ambiental pogués ajudar a aplicar el decreixement de manera pràctica i holística?

Investiga, cerca, troba, aprèn. Coneix projectes d'altres pobles, instituts, empreses, universitats, que puguin servir-te de referent per a l'acció transformadora des del teu espai de treball.

Comparteix, explica, difon aquells coneixements i experiències que has adquirit i que podrien servir a d'altres persones i projectes d'un àmbit semblant.

És el moment d'actuar i tots i totes ho podem fer. Si necessites ajuda per enfortir la xarxa d'acció transformadora vinculada a la teva professió o àmbit laboral, contacta'ns a enxarxament@podem.cat
t'ajudarem a construir moviment, a teixir la xarxa per viure sense capitalisme en la teva feina.

Contraportada: Participa, actua!!

Podem viure sense capitalisme és una campanya formada per milers de persones i col·lectius que puntualment sortim al carrer per fer visible qui som i arribar a més gent, mentre que dia a dia anem realitzant pràctiques, cada vegada més, per canviar la nostra manera de viure.

Com contactar.

Per contactar amb nosaltres podeu fer-ho o bé amb la coordinació o bé amb els contactes locals.
El Centre de coordinació
La forma de posar en contacte tota la gent que està actuant o vol fer-ho és a través d'un centre de coordinació itinerant. Aquesta estructura permet tenir un gran nivell de dinamització amb unes despeses mínimes. Qualsevol persona pot venir a participar-hi uns dies o una temporada. El centre s'abasteix gracies a la cessió puntual d'allotjaments, a la donació o l'intercanvi d'aliments i a aportacions puntuals en diners per pagar allò que encara no es pot aconseguir sense.
Dades de contacte: Tef: 935320215 (només a vegades) 608395087 (si no podeu pagar la trucada feu-nos una perduda i us trucarem en horari de tarifa plana).
Correu electrònic: podem@podem.cat / coordinacio@podem.cat
Més info: http://www.podem.cat/blog/centrecoordinacio

Els Contactes Locals
Podeu mirar quin és el contacte més proper a la vostra zona des del web: http://www.podem.cat/contacteslocals
Hi podreu trobar telèfons i webs de contacte. També adreces físiques gràcies a que hem creat un llistat de locals socials amb horari d'obertura de cara al públic, perquè les persones interessades en la campanya us hi pugueu apropar.
Si voleu ser un contacte local, per donar d'alta algun telèfon, correu electrònic o local físic en aquest llistat feu-nos-ho saber a enxarxament@podem.cat

Més informació i per col·laborar amb fer xarxa a
http://www.podem.cat/ca/grup/enxarxament-enredando

Us deixem amb alguns webs que tenen a veure amb Viure sense capitalisme.

Xarxa pel decreixement
www.decreixement.net

Decreixement a Mallorca
http://decreixementmallorca.wordpress.com/

Red de permacultura ibérica
http://reddepermaculturaiberica.pbworks.com/

Xarxa d'economia solidària
http://www.xarxaecosol.org

Reas: red de redes de economia solidaria
http://www.economiasolidaria.org

Red ibérica de ecoaldeas
http://www.ecoaldeas.org

(I a sota gros) www.podem.cat
Podem viure sense capitalisme