Ja és hora de dir prou. Ara i totes juntes, som més fortes que politics i altres especuladors. És insultant que hi hagi pisos buits i gent sense poder accedir a un habitatge digne. Mentre els politics estan donant diners als bancs perquè mantinguin els seus beneficis, nosaltres recuperem espais buits perquè tothom tingui un sostre on aixoplugar-se en aquesta societat de gàngsters que estan especulant amb les nostres vides.

Un cop comprovada la inoperància de les administracions públiques davant l’incompliment del dret fonamental d'accés a l’habitatge, es fa necessari un nou model d'expropiació d'edificis buits. Proposem, animem i convidem a passar a l'acció, ja que la situació no és només indignant, sinó insultant: vivim a l'estat europeu amb la ràtio de pisos per habitant més gran, però al mateix temps és on més inassequible trobem l'accés a l’habitatge.
S'incompleix el mandat constitucional de fer efectiva la funció social de la propietat privada. Segueixen passant mesos i no només es perpetuen els privilegis dels grans multipropietaris sinó que s'aguditza el problema de les famílies en vies de desnonament.
La Relatora Especial sobre el Dret a un Habitatge adequat de Nacions Unides, va declarar que "la política d'habitatge està basada en la propietat privada, que es confon amb el dret a tenir un habitatge adequat. [...] Això implica una mercantilització del dret a l'habitatge".
Contra aquesta denigrant realitat proposem a la ciutadania que s'actuï de manera directa, amb un nou model d'expropiació, per urgència habitacional, i de manera cooperativa i transparent, donant així la seva funció social als edificis buits sota propietat de les entitats que han causat el problema. Ja n'hi ha prou de cases sense vida i vides sense casa.
Un Habitatge Recuperat es conforma a partir d'un edifici buit, un espai que està en desús arrel de l'especulació. L'edifici l'habiten persones, parelles, famílies, etc, que busquen una solució pràctica a la precarietat, el deute asfixiant i la manca d'un habitatge garantit. Aquesta estratègia no és domini exclusiu de joves okupes sinó que també és utilitzada per famílies i gent de totes les edats, en pràctiques dutes a terme a països com Brasil, Veneçuela o Itàlia.

Recuperem els nostres drets bàsics, apropiem-nos de les nostres vides. Comencem des d'ara per assolir en col•lectivitat la necessitat d’un sostre!