Abans d'entrar pròpiament en la idea del decreixement una breu contextualització històrica. Hi va haver uns anys de reivindicacions macroeconòmiques, com les del deute extern, el moviment de resistència global i les diverses cimeres que vam viure a Europa entre el 2000 i el 2002. Es tractava d'iniciatives que partien d'un no rotund a les maneres de fer dels estats i de les institucions financeres internacionals, i que deixaven imaginar que el que volíem era una altra societat però no hi entràvem amb detall. D'aquest període recordem lemes que encara sentim com el d'un altre món és possible i un món on hi càpiguen tots els móns.

Arran d'aquest període de grans mobilitzacions, es van estendre arreu, especialment a Catalunya, moltes iniciatives col·lectives com les que comentàvem abans, iniciatives que no conformant-se en negar afirmaven que la seva activitat diària era ja una alternativa.

Per això abans que el sistema col·lapsi i nosaltres amb ells, hem trobat que la idea del decreixement, ens és molt vàlida per aglutinar forces en una proposta que més que alternativa és camí, i que aquest camí, ajunta aquelles reivindicacions globals que fem des de fa anys, amb aquestes alternatives concretes que posem en pràctica diàriament i les agrupen en una proposta política de gran envergadura i significat profund.

Decreixement no és recessió. La proposta del decreixement no té a veure amb el que pot passar amb la crisi econòmica de l'actualitat. Tal i com afirma la dita no hi ha res pitjor que una societat de creixement sense creixement. Així doncs, el moviment pel decreixement, no proposa la reducció del PIB, sinó, un canvi de sistema.

Decreixement no té perquè ser una idea negativa: igual que quan un riu es desborda tots desitgem que decreixi i les aigües tornin al seu caudal, el mateix passa amb la insostenibilitat de la situació actual. Decréixer no és llavors, una cosa negativa, sinó quelcom necessari.

El decreixement denúncia el mite del creixement, i proposa sortir dels paràmetres del productivisme, del consumisme i al cap de la fi sortir del sistema capitalista. Per fer-ho ens proposa relocalitzar les maneres de viure.

El decreixement consisteix en abandonar el procés de globalització econòmica i relocalitzar l'economia, és a dir, la producció i el consum, i amb elles reduir el transport. Per fer-ho cal relocalitzar la política i així aconseguirem que torni a ser controlada per la gent.

Relocalitzar la política, significa per exemple que els nivells de sobirania vagin de baix a dalt, de manera que tot el que es pugui decidir en el nivell municipal no es decideixi en nivells superiors i només allò que afecti a tot el país, es decideixi en aquest nivell. Viure així, ens permetria alliberar-nos del poder de les empreses transnacionals i els poders econòmics mundials.

Aquesta transició cap a lo local, s'hauria de portar a la pràctica acompanyada amb una reducció radical del consum que pogués causar per tant una reducció dels transports. Allò que es consideri necessari, s'hauria d'anar produint cada vegada més sobre principis ecològics i tancant els cicles de les matèries utilitzades.

La reducció del consum, promocionada des de fa dècades per una publicitat que s'hauria d'aturar, necessita d'un canvi cultural important en el que paulatinament les persones deixem de basar el nostre benestar en les propietats i el consum de béns materials i valorem molt més els béns relacionals com són per exemples les relacions humanes.

I una de les claus per aplicar aquests canvis econòmics, polítics i culturals és refer la comunitat com a element bàsic que permeti posar en marxa noves formes de convivència, en les que sortim de l'individualisme que ha predominat els darrers anys, aprenem a cooperar entre veïns i veïnes per ajudar-nos uns als altres en les nostres necessitats i evolucionant així cap una autonomia comunitària de l'estat i del mercat per resoldre les coses del dia a dia.

Aquestes idees tenen molt en comú amb l'imaginari social que està portant cada vegada a més persones a tirar endavant alternatives col·lectives com totes les que hem presentat abans, així com amb moltes de les reivindicacions que explicàvem de mobilitzacions i lluites socials de manera que la paraula decreixement s'ha convertit en un excel·lent paraigües comú, per a que totes aquestes iniciatives puguin anar confluint en un moviment social cada vegada més fort i divers.

De fet, i tal i com hem explicat en les pàgines sobre la crisi energètica i alimentària, el decreixement, ecològicament parlant, vindrà igualment, per la manca de recursos minerals i naturals suficients per mantenir aquest ritme de consum que hi ha el nostre planeta, de nosaltres depèn que el decreixement arribi a la força, imposat des dels poders econòmics, quan no quedin prou recursos per a què les classes mitjanes occidentals continuïn vivint com fins ara, o el decreixement el podem posar en marxa nosaltres aprenent col·lectivament a viure d'una altra manera alhora que tractem d'impedir que unes minories poderoses s'emportin les riqueses que pertanyen a tota la humanitat, amenaçant la vida de la resta d'habitants del planeta.

Estem d'entrant de ple en una època clau de la història, on podem tenir grans trasbalsos i grans canvis. El decreixement, com a bona síntesi del darrer període de mobilitzacions i de noves alternatives, esdevé una adequada fulla de ruta estratègica i ideològica per agrupar àmplies sinergies davant del que està per venir.

Com s'agrupen els moviments socials per promoure aquesta important transició cap una altra manera de viure? Ho expliquem a continuació.