En aquest enllaç http://www.moviments.net/enric/arxius/enricasnef2.pdf
us podeu baixar el document d'Enric Duran a Equifax, el fitxer de morositat que gestiona l'Empresa Asnef.

A data del 16 d'octubre hi apareixen 40 posicions deutores amb nombroses entitats financeres.
Algunes han declarat el total del deute, moltes però han declarat només les quotes impagades i algunes entitats no han afegit el deute fins ara (hi ha un altre registre de morosos que gestiona . l'empresa experian)

Documental "INSUBMÍS A LA BANCA"

Un documental d'Elisenda Trilla i Miquel Martí Freixas

Durant més de dos anys, l’activista català Enric Duran ha obtingut préstecs per un total de 492.000€ de 39 entitats bancàries i ha destinat els diners, segons diu, als moviments socials que miren de construir alternatives. La qüestió és que ha anunciat públicament que no pensa tornar els diners i defineix la seva acció com un acte d’insubmissió a la banca, com una nova forma de desobediència civil.

Companys i Companyes,

Escric per informar-vos en primer lloc de quina és la meva situació legal a tres mesos des que vaig fer pública la meva acció d'insubmissió financera.
A data actual, el jutjat d'instrucció nº 29 de Barcelona, ha rebut quatre denúncies penals en contra meva, que m'han fet les següents entitats: La Caixa, Bancaja, Caixa Sabadell i Bankpime.

Hola a tothom!

Fa uns pocs dies, el diari l'independent d'uk entrevistava a Fatih Birol, l'economista en cap
de l'Agencia internacional de l'energia, l'organ públic que assessora en materia d'energia als països de la OCDE
El passat dimarts, el diari "el país" se'n feia eco...

En aquest enllaç teniu la informació: http://www.crisisenergetica.org/article.php?story=20090804230844112

Les conclusions a les que arriba, haurien de fer ficar els pels de punta a tots els polítics que parlen arreglement
de que el 2010 es sortirà de la crisi i es rependrà el creixement económic.

Portem més i mig seguit de feina i convivencia col·lectiva en el centre de coordinació itinerant; el projecte en el qual hem cregut des del moviment pel decreixement català, per tirar del carro
de la campanya podem viure sense capitalisme i quan sigui necessesari també de la xarxa pel decreixement.

No és la primera experiència, abans del 17 de març van ser més d'1 mes, els dies de treballar en equip, menjar i dormir
sota el mateix sostre, un record grat que ens va fer imaginar que el que havia hagut d'èsser per necessitat

(torno a activar el meu blog, després d'un temps de baixa per una combinació de problemes tècnics i manca de temps, a veure si a partir d'ara ens en surtim ;-))

Hi haurà moltes opcions per escollir aquest cap de setmana a l'edifici històric de l'UB a plaça universitat i pot ser bona idea que cadascú es faci la seva agenda de seminaris i activitats. Jo comparteixo la meva, i que serveixi per deixar constància de quins temes estic prioritzant personalment.

Dia 30 de gener

10 a 12 alternatives a la banca

(com a ponent)

(Article publicat avui 24/12/08 a llibertat.cat

A casa nostra parlar d'habitatge, és parlar de propietat privada. I parlar d'accés a l'habitatge per la majoria de persones, significa parlar d'una de les despeses més importants que té una família catalana mitjana: més del 40% de la renda destinada a pagar un lloguer o una hipoteca.

Si hi ha una solució comuna per a tots els col·lectius afectats per la crisi, que sigui alhora un pas cap a una alternativa de societat aquesta passa per l'organització col·lectiva a nivell veïnal i comunitari. Reforçar les relacions comunitàries és un mitjà contra la precarietat vital i alhora una fi en si mateix.

El resultat de la reunió del G20 ens demostra clarament que la línia que ha agafat el poder polític i financer global és la fugida cap endavant. La importància d'aquesta constatació no per previsible l'hem de menysvalorar.

Estem sentint moltes persones argumentant en aquesta direcció, explicant-nos que amb les decisions que perpetuen el que s'ha fet fins ara no s'aturarà la crisi. També tenen raó i també és important.

Però penso que és encara més fonamental mirar més enllà de les finances i de l'economia de saló que està fent tant de mal a l'economia real.