Sabies que alimentar-te amb transgènics et pot provocar problemes de salut? O que no s'ha demostrat mai que el colesterol provoqui atacs de cor? Sabies que els medicaments antidepressius et poden convertir en un addicte a les drogues "legals"? Que abusar dels antibiòtics pot fer que aviat (no en un futur llunyà, sinó en els propers anys!) malalties tan innocents com un mal d'orella s'acabin complicant i provocant la mort? Que un fill sa pot esdevenir autista després d'administrar-li vacunes amb mercuri? Si vols saber-ne més, el per què les farmacèutiques i alguns metges t'enganyen, segueix llegint...

L'Organització Mundial de la Salut (OMS), en la Constitució del 1946, defineix la Salut com l'estat de complet benestar físic, mental i social. La salut implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguin cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals. Una definició més dinàmica de salut és la d'aconseguir el màxim nivell de benestar físic, mental, social i de funcionament, que permetin les condicions de l'entorn i dels factors socials en els quals viu immers l'individu.

Des del nostre punt de vista, a més a més, entenem la salut com un procés dinàmic i holístic que inclou tant els processos de malaltia com en manca d'ella. Entenem que la salut i la malaltia formen un procés continu i cíclic, on la separació dels dos conceptes és difícil de distingir, i on ser, pensar, sentir i fer han d'anar coordinats equilibradament entre ells i amb la col·lectivitat.

Quan l'individu ànima-ment-cos no funciona degudament, ho expressa mitjançant símptomes, donant-nos a conèixer aquest problema. És en aquest moment que hem d'aturar-nos, prendre consciència del desordre i agrair que s'hagi manifestat per poder ser conscients que no estàvem bé. Aleshores ve el moment de curar la malaltia i, el que és més difícil, curar la causa real de la seva manifestació.

La medicina al·lopàtica –l'oficial– anomena malaltia al propi procés d'autocuració, subministrant medicines de la industria farmacèutica que, de fet, solament eliminen els símptomes. La indústria farmacèutica és actualment un dels sectors empresarials més rendibles i influents del món, i amb un elevat creixement a nivell global. La major part de les empreses farmacèutiques tenen caràcter internacional i posseeixen filials en molts països.

Més d'un 80% del cost de la investigació per desenvolupar nous medicaments és finançat entre els governs i els ciutadans. No obstant, les companyies segueixen estenent les patents, augmentant així els preus de les medicines. Però, això no és tot. Les companyies farmacèutiques han estat acusades de propagació de malalties, de contribuir a la medicació de problemes derivats del sistema de vida actual, de desenvolupar fàrmacs que creen malalts crònics dependents, etc. Amb tot això, s'ha aconseguit una societat cega i intoxicada de medicaments, molts cops innecessaris, que creen dependència no només a nivell físic, sinó també, i sobretot, mental. Com és possible la mercantilització de la salut? Com pot ser que prevalguin els beneficis de la indústria farmacèutica per damunt de la salut de la gent, i l'Estat faci els ulls grossos?

Un exemple és el cas dels medicaments tranquil·litzants. El psicòleg Ricardo Ros, en el seu llibre 'Stop Ansiedad', remarca que les pastilles creen addicció en lloc de curar. Un informe de la Direcció General de Farmàcia del Ministeri de Sanitat i Consum reconeix que en 5 anys l'ús d'aquests medicaments ha augmentat en un 40%. Més del 85% del cost d'aquests medicaments es cobreix amb diners de l'Estat, amb els quals es podrien contractar 9.000 experts en salut mental. El tractament psicològic acostuma a ser insuficient, mentre que l'ús de tranquil·litzants es manté indefinidament sense que la persona es curi. Malgrat tot, l'Estat segueix apostant per la pastilla.

Per la seva banda, la psiconeuroimmunologia estudia les interaccions entre la conducta, el cervell i el sistema immunològic. Aquesta disciplina científica ha demostrat que aconteixements nerviosos com l'estrès afecten la nostra salut i que les emocions positives ajuden a evitar disfuncions en el nostre cos. Gràcies a aquestes descobertes, tècniques sense fàrmacs com el "neurofeedback" (tractament no invasiu que consisteix en l'aplicació d'elèctrodes al cap que registren i ajuden a entrenar l'activitat del cervell) han tingut gran èxit, i nombrós material científic ho avala. Però, per què no ens ho expliquen la majoria de metges?

Les vacunes subministrades als nostres infants poden ser la causa de l'augment del 2.000% dels casos d'autisme. El timerosal, un conservador a base de mercuri usat en diverses vacunes (hepatitis B, diftèria, tètanus, triple vírica, grip...), en pot ser el desencadenant. Després d'anys de negar-ho, el Tribunal de Reclamacions Federals d'Estats Units, el novembre de 2007, va donar la raó als pares<, fent que la indústria farmacèutica pagués pels danys ocasionats en un judici silenciat per la premsa.

Un altre tema totalment desconegut per a la societat és que no ha estat mai demostrat que el colesterol pot provocar atacs de cor. Aquesta idea ve d'un article publicat per Ancel Keys en el qual relacionava colesterol i atacs de cor. Posteriorment, s'ha demostrat que l'estudi era un frau ja que les dades que no encaixaven amb la seva teoria van ser simplement excloses. Sí que hi ha estudis, però que demostren que alts nivells de colesterol protegeixen contra infeccions i arterioesclerosis (deposició de lípids a les artèries). A més, els medicaments més comuns que es prenen per fer baixar el nivell de colesterol, les estatines, tenen uns efectes secundaris importants que van des d'alteracions de funcions dels músculs, cor i cervell, a malformacions de fetus en dones embarassades. Curiosament, les estatines són dels medicaments que més beneficis aporten a la indústria farmacèutica (més de 15.000 milions de dòlars cada any)... Serà que hi ha gent interessada a no desvetllar que el colesterol no és dolent, sinó una biomolècula més en el nostre organisme?

Els antibiòtics són substàncies químiques que serveixen per eliminar i/o impedir el creixement de microorganismes patògens com bacteris i alguns fongs i protozous (però no els virus). El primer antibiòtic descobert accidentalment fou la penicil·lina per l'Alexander Fleming, tot i que la llista va anar creixent ràpidament al llarg dels anys. Gràcies a això, moltes malalties infeccioses que abans causaven molta mortaldat, avui en dia tenen fàcil tractament. No obstant, l'abús, el mal ús i el descontrol d'aquests antibiòtics, com no acabar de prendre's tota la medicació o no seguir les dosis; l'excés de productes “desinfectants” com productes de neteja, l'ús d'antibiòtics en la indústria alimentària per conservar aliments, prendre's antibiòtics per constipat o grip (quan no faran efecte, perquè és causat per un virus i no per un bacteri), etc., han fet que els microorganismes s'hagin anat tornant resistents als antibiòtics de manera alarmant, i que, per tant, en un futur proper, malalties tan comunes com unes angines, la faringitis o un simple mal d'orella, no tinguin cura.

Però no només les indústries farmacèutiques juguen amb la nostra salut. Un recent estudi (Artemis Dona, 2009) fa una revisió bibliogràfica dels estudis de toxicitat disponibles sobre aliments transgènics i analitza la importància dels descobriments sobre la salut humana i animal, així com les limitacions dels procediments emprats en l'avaluació de la seguretat d'aquests aliments. Els resultats de la majoria dels estudis indiquen que poden causar efectes tòxics en òrgans com el fetge, el pàncrees, els ronyons o els reproductius, i poden alterar paràmetres immunològics, bioquímics i sanguinis. Un cop més, la indústria ens amaga i disfressa resultats científics.

En canvi, existeixen, moltes teràpies alternatives que ens poden ajudar de manera molt més natural, saludable i efectiva a curar des de l'arrel els problemes de salut. Si obrim els nostres horitzons visuals i mentals, podrem aprofitar els avantatges de les tècniques més tradicionals de la nostra societat juntament amb tècniques alternatives. Hem de tenir clar que hi ha teràpies que no van bé a segons qui, i és per això que hem d'intentar conèixer totes opcions que tenim. Algunes de les teràpies alternatives més conegudes són les següents: acupuntura, ayurveda, cromoteràpia, fitoteràpia, flors de bach, helioteràpia, hidroteràpia, higienisme, homeopatia, kinesiologia, quiromassatges, musicoteràpia, osteopatia, reflexologia, reiki, teràpia del riure, etc. Si en voleu llegir més informació, podeu buscar-la a la wikipedia.

Però el més important, i la idea bàsica que aquí defensem també com a alternativa al capitalisme medicinal, és l'autogestió de la salut tant a nivell personal com de salut comunitària. Amb les nostres lluites i les dels nostres avantpassats s'ha aconseguit que es reconegui el dret a la informació i a l'educació sanitària. Ara, s'ha de treballar per portar aquests coneixements a la vida quotidiana i, sobretot, canviar de perspectiva.

Els primers que hem de comprendre el nostre cos i ment som nosaltres i les persones del nostre entorn. El poder d'autocuració que duem a dins és enorme. Eneko Landaburu, en el llibre 'Cuídate Compa! Manual para la autogestión de la salud', diu: "La malaltia és un combat curatiu. No s'ha de tenir por als processos curatius del nostre cos. El cos sap curar-se. La febre desinfecta. En augmentar la temperatura del cos, elimina molts dels microorganismes patògens. La tos és molt útil. Una grip a l'any és bona per anar desenvolupant defenses...", etc. A vegades, els medicaments seran necessaris, però guardem-los per aquest moment. Si ens acostumem a medicar-nos, quan realment els necessitem no seran efectius. Prenguem-nos la salut com un procés actiu, per explorar, fer preguntes, estudiar, fer comprovacions... i després compartir l'experiència per ajudar-nos mútuament. Saber és poder, i en la ignorància som més fàcils d'espantar, enganyar i manipular.