Qüestions que sorgeixen entorn la creació d’una moneda alternativa / social i ecològica / complementària / regional / nacional / apropiada / eco-llibertària catalana; o bé un sistema monetari complementari social i ecològic d’abast català

1. Una moneda/xarxa o una xarxa de monedes/xarxes?
Una única moneda social, alternativa o ecològica per tot Catalunya?
O bé una moneda social “bisagra” per canviar -com en el canvi convencional de moneda- qualsevol tipus de moneda social local (adherida a una xarxa, associació o confederació de xarxes a escala nacional)?

SC - Creo que las dos opciones son viables. Incluso me parece que tendría más sentido un acuerdo para conseguir una moneda única que procure cubrir las necesidades de todos los grupos y que todos los grupos operen con las mismas reglas de juego. El ECO de Tarragona está circulando en pruebas y si logramos un acuerdo entre los grupos, aún estamos a tiempo de redefinir la operatoria para converger.

2. Límits locals, bioregionals i regionals
Quins límits establir en cada cas: butlletí de l’EcoXarxa (fins a quina distància es manté un equilibri entre proximitat i varietat de productes i serveis? –a la web això es resol fàcilment amb criteris de cerca variables), centrals de compres, moneda local..?

Es va parlar de dimensions Bioregionals. Potser distingint 1. local 2. bioregional 3. regional, sent en el nostre cas, per exemple, l’alt montseny, montseny, catalunya..

Es va parlar de veure les divisions fetes per la Xarxa de Decreixement, les vegueries, i les bioregions naturals i culturals.

SC - Por lo que hemos visto aquí no veo necesario establecer límites precisos para los ciclos de producción. Las propias redes se han ido formando en base a forjar unas relaciones locales que ya aportan un sentido de proximidad. Por ejemplo un pequeño productor en el Camp de Tarragona seguirá vendiendo en los mercados de Valls y de Tarragona aunque muestra moneda sea nacional. El transporte está marcado -hasta ahora- por el uso de petróleo que no se puede conseguir con ECOs. A la vez no tenemos por qué limitar geográficamente algunos servicios que no requieren desplazamiento, pero sí hay motivos para facilitar que una vez que alguien se desplaza, utilice su moneda social en otras regiones sin tener que hacer operaciones complicadas.

3. Tipus de sistema de diner alternatiu o moneda social
Quin tipus de sistema: LETS, SEL, SOL, Moneda Paper, Telemàtica...?

SC - Yo apostaría por LETs, porque es un sistema de ayuda mútua, financiación automática y sin coste y porque la única plataforma mundial de monedas complementarias se maneja por las reglas de LETs, a la vez que permite la administración de cada grupo de forma totalmente autónoma, los pagos por internet y por móvil, la compatibilidad de grupos que usen horas o minutos con conversión automática a cualquier otra moneda.

Creo que sería buena bueno aprovechar la plataforma de C.E.S. que lleva muchos años trabajando bien y tiene capacidad para compatibilizar cualquier sistema de forma transparente para el usuario, usando su moneda local donde vaya. Nosotros hicimos una traducción al castellano y fácilmente se podría hacer al catalán.

Incluso aunque cada grupo decida mantener una forma de moneda o unidad de medida diferente, la interconexión ya estaría solucionada. Bastaría con abrir diferentes grupos dentro de la plataforma, cada uno con su propio sistema de medida. En la práctica, si yo -que me muevo con ECOs- pido algo a un miembro de un NAP, mi cuenta se debitará en 10 ECOs y la del NAP se acreditará en 60 minutos (o la conversión que se establezca). No hay que hacer cálculos porque ya está desarrollado el sistema de cambio.

4. Equivalència
Quin valor donar a la unitat de registre de l’intercanvi o moneda social?

Una equivalència amb l’Euro per facilitar el maneig i la comprensió, però que manté lligams amb l’economia oficial?

Hores de treball com als NAPs, XIC's, Bancs del Temps o Ithaca hours? –a Ithaca tenen equivalència amb dòlars: 1 hora=10 dòlars.

En qualsevol cas la moneda ha de permetre la circulació i intercanvi àgil i senzill de mercaderies de tot tipus, no només de serveis o de coneixements valorats en hores.

Hola a totxs

Divendres em vaig reunir amb el Sebastian i 2 companys més de la xarxaeco (http://www.xarxaeco.org a Tarragona
que em van ajudar a coneixer en detall quin sistema de funcionament té aquesta xarxa amb moneda social que s'ha posat en marxa fa unes setmanes a Tarragona

Per dir-ho d'una manera resumida, funcionen amb un sistema lets en que el diner es crea de manera descentralitzada pels diversos participants a la xarxa, tant a internet com en paper.
Els comptes de la web i en billets són intercanviables sempre que el saldo sigui positiu.

Entrant en detall.

En el sistema físic, els comerços que formen part de la xarxaeco són els que en general tenen possibilitat d'emetre bitllets – els ECOS - i a través d'ells és com tots els participants a la xarxa hi poden accedir.

Hi ha una forma d'emissió que depén de la coordinació de la xarxaeco que és la quota de 10 euros anuals dels socis. A qui paga aquesta quota i s'associa se li donen 20 ECOS. Els euros recabats així serveixen per pagar els costos comuns a la xarxa.

Com deia les altres formes d'emissió depenen dels comerços. Quan s'accepta un comerç com a soci i emisor de la xarxa aquest ha d'aportar 30 euros i se li donen 50 ECOS. Si es comprova en la pràctica que està acceptant ECOS en el seu negoci, se li podrà permetre tenir en paper per emetre fins a 150 ECOS.

Les formes com els comerços posen en circulació els ECOS són:
Algú que hi va a comprar, pot demanar el canvi en ECOS.
S'hi pot anar simplement per demanar canvi d'EUROS a ECOS

En els dos casos, qui fa el canvi aconsegueix un 20% més en ECOS del que tenia en EUROS.
Per exemple si porta 10 EUROS i demana el canvi se li donaran 12 ECOS

Les formes com els comerços accepten els ECOS sòn:
Com un % dels diners que costen els seus productes. Cada establiment marca quin % del preu l'accepta en ECOS, el mínim per poder participar de la xarxa és del 10%. Evidentment qui vulgui pot acceptar el 100% en ECOS, pero depen de cada lloc.

En relació a aquest funcionament, vam tenir una conversa en relació a quines condicions habia de cobrir un projecte comercial o productiu per ser emisor de moneda. Per exemple vaig posar l'exemple d'un productor agroecològic per qui ser emisor de moneda podria ser un alicient per participar de la xarxa.
Potser aquest sistema de creació descentralitzada incloent productors i d'altres professionals, podria ser una resposta a la qüestió fonamental que ens plantejàvem amb els ecosenys, sobre de quina manera podíem aconseguir que els productors s'impliquessin a la xarxa.

Abans de passar al sistema virtual, vull fer esment que provisionalment els comerços poden passar els ECOS a EUROS, amb un 20% negatiu amb aquesta transacció. Això s'està acceptant ara perquè el sistema està en fase de proves i era una garantia que demaneven els comerciants per no cremar-se els dits, però la idea seria treure-ho passats els dos mesos, quan el sistema ja es vagi consolidant.

D'altra banda, en el sistema de lets virtual, qui s'apunta comença amb un saldo de 0, però se li permet arribar a un saldo negatiu de fins a -500
Hi ha dos administradors de la web que es dediquen a estar pendents que no hi hagi algú que es dediqui només a consumir amb el risc que deixi el saldo negatiu i marxi.
Vam estar comentant que potser seria millor fer un limit més objectiu donat que -500 és una quantitat prou alta i per exemple a les persones que no hagin fet cap producció deixar-los només arribar a un saldo -100 i a partir d'aquí anar-lo ampliant progressivament en funció de l'activitat econòmica que tinguin.

A la web no hi ha diferencia doncs entre comerços i persones individuals i allà a través del saldo negatiu permés, tothom és creador de diners.

D'altra banda, el programa utilitzat és el de CES: Community Exchanges system.
http://www.community-exchange.org/

En Sebastian em va estar explicant que aquesta plataforma està creada per una gran LETS de Sudàfrica, que és capaç de mantenir el software a partir dels intercanvis que es fan amb la seva moneda social local.
Hi ha diferents espais de debat sobre aquest sistema. Està creat amb software propietari però el projecte per passar-ho a software lliure està en marxa i es preveu que en qüestió d'uns mesos tota la plataforma migri a software lliure.

En la comunitat virtual, per defecte la gent d'una xarxa pot intercanviar també amb la gent de les xarxes d'altres llocs del món, però això es pot canviar en la configuració d'una comunitat posant que els membres d'una xarxa només puguin intercanviar en el seu nivell local.

Vam estar també reflexionant sobre com podria realitzar-se el canvi entre Ecosenys i Ecos. La xarxaeco està molt predisposada a que es puguin fer aquestes equivalències, que serien d'una relació 1 a 1.
A nivell virtual els canvis d'un compte a l'altres es podria fer a partir de la presència d'un usuari Ecoseny a la xarxaeco i un usuari xarxaeco als ecosenys. Aquests usuaris els farien servir les persones encarregades de l'administració que respondrien a les peticions de canvi restant el saldo de l'usuari en una xarxa i sumant-lo a l'altre.
En la discussió queda oberta la possibilitat que l'ecoseny utilitzi aquesta plataforma de community exchange per fer la seva web d'intercanvi virtual, tenint en compte que es algo que podria fer des de ja, mentre que d'altres opcions com la Napia. necessiten un periode de espera
En tot cas, sigui quina sigui la plataforma web, utilitzar la opció de canvis de ECOS a ECOSENYS no revestiria major problema.

A nivell físic, la coordinació de cada xarxa i a través de les fires d'intercanvi tindrien la capacitat de canviar ECOSENYS<-> ECOS al moment per respondre a les necessitats dels i les participants.

En quan a evolució del projecte, porten unes setmanes actius, amb un ritme d'inscripcions prou alta. Ara a la web ja són gairebé 50. El seu àmbit territorial seria com a molt el del camp de tarragona. A començat a Tarragona i a Reus ja hi ha gent que ho està impulsant. Tenent alguns menbres de Tortosa o de Barcelona que s'han inscrit virtualment però no es plantegen arribar a més territori a no ser que hi hagin grups locals que ho assomeixin allà.

Per part meva li vaig explicar com els ecosenys s'estan extenent a través dels mercats d'intercanvi que també són maneres de fer una caixa comuna en euros i que actualment s'ha decidit muntar una central de compres amb aquests euros on els socis puguin consumir productes bàsics de l'alimentació en moneda social. A la Xarxaeco ja tenen plantejat de participar en una fira de consum responsable a mitjants de desembre, i sigui allà o sigui més endavant prenent nota de la possibilitat de muntar fires d'intercanvi amb ECOS com a forma de fer créixer el projecte

Per tant com a conclusió Els ECOSENYS i el ECOS tenen moltes semblances, i algunes diferències, que poden inspirar-se mutuament per anar perfeccionant la xarxa.
Especialment es important que en els ECOSENYS la base de la creació de diner és centralitzada
des de l'espai comú de l'ecoxarxa, mentre que els ECOS es creen sobretot de manera descentralitzada tant a nivell virtual (tots els usuaris) com físic (només comerciants). Potser la inclusió de la forma de crear diners descentralitzada seria una forma d'evolució d'uns (ECOSENYS), mentre que el desenvolupament d'una caixa comuna que alhora sigui un espai de participació ajudará en l'evolució dels altres (ECOS).
En tot cas, són dos projectes propers, que si es coordinen contribuiran en molt a que es vagi fent realitat una xarxa amb moneda social a nivell català.

Seguim endavant, l'ECONOMIA ALTERNATIVA S'ESTÀ CONSTRUINT.

Hola a tots, fa temps vaig conèixer l’idea dels LETS i des de llavors penso que és una gran idea per lliurar-nos del capitalisme.

Tot i que les monedes físiques tinguin mètodes de seguretat (segells, holografíes, num. de sèrie..), sabem que fins i tot els euros són falsificables, així que no veig sentit a fer una escalada de sofisticació d’aquests métodes, sobretot pels costos que implicaría. La moneda serà tant més rentable de falsificar com més extesa i acceptada estigui. Així, sería fácil morir d’exit, si es pretén que sigui una alternativa seriosa a l’euro (es facin transaccions importants i tingui un valor semblant). Cal reconeixer el valor de les monedes físiques per introduïr la gent a les monedes socials, però per mi tenen un sostre de creixement pel que fa a la substitució de l’euro.

La moneda que crec sería més útil sería en forma de compte corrent virtual. Cada usuari tindria un talonari tipus “xec” amb paper-copia. Tant qui dona el servei com qui el reb el firmaríen, i per tant també les còpies. Tots dos se’n quedaríen una exactament igual especificant el servei donat, el preu, la data i el nom dels usuaris. Periòdicament ficaríen en una bústia la tercera còpia de forma que “la central” transferís les dades al compte corrent de cadascú. Aquest compte sería públic i reclamable en cas d’error o manipulació.

Aquest métode, es clar, dona molta feina a la central, sería molt més fàcil per aquesta que tothom transcribís a l’ordinador les seves transaccions i les enviés en el mateix format informàtic, o les omplís directament a una web, on només ell pogués accedir al seu compte.

El programa informàtic hauría de contrastar totes les transaccions enviades perque no hi hagués contradiccions (un diu que el servei costaba més que l’altre). En cas de contradicció, es requerirá la presentació de les còpies dels xecs, per les dues parts, de forma que és fàcil resoldre qui te raó. Si algú falsifica la signatura, en tot cas no ho pot fer més d’una vegada (dos conflictes seguits fan pudor..) i en aquest cas es poden prendre mesures d’expulsió temporal o definitives. Per transaccións d’una certa importància, es pot requerir confirmació via claus d’accés i contrasenyes informàtiques.

-No entenc la distinció que es planteja dels productors ecològics (s’entén de comestibles) i la resta d’usuaris. Tant pel que es refereix a fer una moneda exclusiva d’aquest col.lectiu com a paga’ls-hi una part en euros. Per poder guanyar i gastar LETS tots els usuaris cal que es converteixin en productors i alhora consumidors de productes i serveis.

Dins d’una xarxa d’aquestes característiques, naturalment és valorará en forma de preu aquells productes o serveis que siguin més respectuosos amb el medi ambient, exactament igual que es sol fer amb els euros.

Alhora, tota mena de productors tenen costos en euros i en LETS. Cadascú sap fins a quin punt és dependent de l’euro o ha aconseguit satisfer necessitats amb LETS dins de l’economía que li permet oferir x producte o servei. Jo no establiría percentatges fixos de cobrament euros-LETS que no s’adaptin a tothom, si no que depén de cada productor en consens o pacte amb cada consumidor.

Els costos de l’organització hauríen de ser finançats també via euros-lets.

En el cas dels costos ineludibles en euros, els cobraría amb la venta dels talonaris, més que per mitjà d’una cuota fixa. Això és perque sería un sistema proporcional a l’ús que se’n faci (com més transaccions més talonaris es gasten, amb un mínim de zero). Donant més llibertat de compromís amb la xarxa, s’invita més a entrar-hi. També sería proporcional establir una cuota en funció del valor total de les transaccions realitzades (hi haurá gent que fará moltes transaccions petites, o a l’inrevés, poques grans) però això pot donar problemes perque s’ha de cobrar la cuota “a posteriori”.

En el cas dels costos en LETS (hores de gestió básicament), es cobraríen igual o proporcionalment a tots els usuaris restan x LETS de tots els comptes i ingressant-los a l’usuari que hagi fet aquestes hores (es crea una certa borsa de treball)

No acabo d’entendre els sistemes que venen moneda social a canvi d’euros. Aquests euros se’n van de la xarxa via gastos, i la xarxa queda en numeros rojos en el seu conjunt.

Cal que la xarxa sigui una forma de crèdit pels usuaris. Tots els usuaris són emisors de moneda que pot figurar com a deute en el seu compte. El credit incentiva el volum total de les transaccions i per tant de l’economía, en aquest cas, social. Igual que com es fa amb l’euro, amb la diferència que s’eliminen els interessos i per tant la usura i l’especulació de capitals.

Facilitar el credit a qui li és privat en l’economía convencional és una de les ventatges més importants de les monedes socials. Tot i així, cal posar-hi límits i supervisar les motivacions de qui en demani més, concedint-li si ho justifica, si porta temps a la xarxa, etc..Si algú deixa la xarxa en situació de deute, en principi cap dels usuaris en resulta perjudicat, perque els LETS emesos per ell segueixen tenint valor tot i que el saldo de tots els usuaris sumats ara pasen a tenir valor negatiu enlloc de zero. Això no és problema mentre la xarxa continui, de la mateixa manera que els bancs segueixen treballant malgrat no puguin tornar els diners dels comptes corrents de tots els seus clients si els demanessin tots el mateix día.

Sobretot també per simplificar al máxim totes les “instruccions d’us”, per fer-ho comprensible al màxim de gent.

Responent a les cuestions:

1.-Una moneda o una xarxa de monedes

Crec que te més sentit una sola moneda. Si és intercanviable una moneda física local per una virtual regional, la virtual es veu exposada als problemes de falsificació que pugui tenir cadascuna de les físiques locals.

2.-Limits locals, bioregionals i regionals

En una moneda d’abast molt ampli (jo no li posaría cap frontera física, ni política, ni cultural..), les transaccions es “localitzen” igualment, però s’amplia l’oferta. És a dir, la gent tendirá a buscar en el seu entorn més pròxim quí pot satisfer les seves necesitats. Alhora, siguent la mateixa moneda o vàries molt homologables en un territori ampli, per transaccions de més importància o que així ho mereixin serà posible fer-les a més distància.

En amdós casos combatríem els absurds de la globalització, que ens envía hortalisses d’Holanda i calçat de la Xina. Les verdures serán de la nostra ecoregió, però podrém comprar també calçat a l’engrós a València si no n’hi ha més aprop.

3.-Tipus de sistema de diner alternatiu.
Crec que ja m’he expessat sobre això.

4.-Equivalència

Jo la faría amb l’euro, per finalitat de comprensió. El preu és un acord entre els usuaris, pel que jo no fixaría cap norma en aquest aspecte. Tots sabem que les hores de certs professionals valen diferent que les d’altres, i això és degut als costos incorporats (impostos, estudis, eines, infraestructura..) i lamentablement també a lleis d’oferta i demanda difícils de modificar. Per donar cabuda a gent amb serveis molt diversos la hora no pot ser un patró universal, perque no val el mateix en tots els casos.

Igualment, si l’equivaléncia és amb l’euro es poden valorar els productes a més dels serveis, que porten les hores i els altres costos incorporats al preu i és un assumpte de cada productor.

És una llàstima que no tingui més temps ni coneixements per aportar a la creació d’una moneda social catalana (¿), però estaré encantat de ser-ne el primer usuari si la aconseguim. Sigui quin sigui el funcionament que finalment es trii.

Salut

eloy

A finals de desembre passat, vam fer un seminari al montseny, d'on van sortir un parell de documents
(resumit de 4 pàgines i extés de 16) sobre com vam reflexionar els assistents que podria funcionar un sistema monetari a nivell català.

Us passo l'enllaç a continuació dels dos documents en format pdf

resum de 4 pàgines

informe de 16 pàgines

------------------
CAST
A finales de diciembre pasado hicimos un seminario en el montseny, desde donde salieron un par de documentos (resumido de 4 páginas y extendido de 16 páginas) sobre como reflexionamos lxs asistentes que podria funcionar un sistema monetario a nivel catalan.

Os paso el enlace a continuación del documento largo en castellano y en formato pdf
informe de 16 páginas

ho teniu en el comentari de sobre!

Adjunto un document de reflexió sobre com organitzar les xarxes de moneda social a mida que vagin fent-se més participades com esperem:

Copio l'inici del document per fer-se'n una idea

Proposta organitzativa per mantenir la base local en les monedes socials quan creixin. (2on esborrany 10 febrer 2009)

1. Objectiu del document
Aquí es pretén donar una idea de com podria ser l'organització si progressivament, les xarxes que tenim actualment amb un centenar de persones i no totes actives, evolucionen com voldríem cap a una participació progressiva de milers, desenes de milers i centenars de milers de participants.
Aquest procés d'autoorganització hauria de resoldre's a través del foment de la presa de decisions des de la base, els riscos que tindria una centralització de les decisions en poques mans.

i a sota el pdf amb el document sencer: