El centre de coordinació, un somni d'anys que es comença a fer realitat
Portem més i mig seguit de feina i convivencia col·lectiva en el centre de coordinació itinerant; el projecte en el qual hem cregut des del moviment pel decreixement català, per tirar del carro
de la campanya podem viure sense capitalisme i quan sigui necessesari també de la xarxa pel decreixement.
No és la primera experiència, abans del 17 de març van ser més d'1 mes, els dies de treballar en equip, menjar i dormir
sota el mateix sostre, un record grat que ens va fer imaginar que el que havia hagut d'èsser per necessitat
davant la meva situació clandestina, podia esdevenir una manera de fer que dongués continuitat i força a la nostra tasca.
Però no ha estat només l'experiència recent el que ens ha portat cap a convertir el centre de coordinació itinerant en una aposta de vida i acció. Per mi, després d'una dècada coordinant campanyes dels moviments socials, són molts els intents fallits de construir equips de treball estables per promoure l'enfortiment de les xarxes de col·lectius i persones actives. Mentre aquesta és una feina de formiga que no pot parar, la capacitat individual que tenim els activistes per implicar-nos a aquest nivell, és molt discontinua. Sovint són situacions personals momentànees les que ajuden a algunes persones
a volcar-se durant un temps curt per l'activisme, moltes vegades qui és capaç de dedicar-se als moviments socials, escull un projecte concret de caràcter local, que el crida més; que una tasca com la d'ajudar a fer xarxa, que necessita passar-se moltes hores al dia sol davant de l'ordinador.
Fa 6 anys vam començar l'intent amb l'infoespai, de donar estabilitat a aquest tipus de tasques, però l'estratègia basada en combinar tasques productives i tasques purament activistes no va funcionar prou, perquè aconseguir els ingressos necessaris per respondre a les inversions del projecte i les despeses dels cooperativistes, es menjava una part massa gran del nostre temps.
La cultura decreixentista, ens va aportar ara fa un parell d'anys, una nova manera d'enfocar la relació amb els diners i amb el temps. Ja no es tracta
de guanyar el necessari sinó de necessitar el mínim de diners, cobrint totes les necessitats que poguem a partir de les relacions socials i comunitàries i així alliberar el nostre temps.
Aquest centre de coordinació neix per aplicar en la nostra quotidianitat aquesta màxima decreixentista. La idea és que dormint, treballant i menjant sota el mateix sostre, crearem una dinàmica col·lectiva enriquidora que ens motivarà a fer una feina tant necessària com la de coordinació, alhora que amb l'ajuda de la pròpia gent de la xarxa que anem construint, reduirem quantiosament les despeses en diners. La itinerància, ens ajuda a no entrar en rutines, a viure amb il·lusió la novetat i el canvi que
implica conèixer llocs i persones noves, amb certa freqüència. La solidaritat a nivell de xarxa ens ajudarà a que el projecte sigui viable a llarg plaç.
Es aviat per treure conclusions fermes però podem veure que aquesta idea s'està començant a complir. Després d'unes primeres setmanes en que han participat en el centre de coordinació unes 25 persones, amb una mitjana de quatre persones diàries i pics d'una dotzena de persones alhora. les despeses del centre han rondat alguns pocs centenars d'euros. Hem estat ja en un parell de cases, on se'ns ha acullit magníficament, vora la meitat del que hem menjat l'hem cobert gratis gràcies a la donació de diversos productors i treballadors del sector de l'alimentació i a més algunes donacions monetàries han cobert bona part dels pocs euros gastats.
Tenim varis oferiments d'allotjament per setmanes i mesos propers que semblen garantir-nos que la itinerància continuarà i feina per fer en tenim molta. I el més important, comencen a haver més companys i companyes que es plantegen la participació continuada en el centre de coordinació com una manera d'actuar i com una manera de viure, al menys per una temporada.
El centre de coordinació és de participació oberta, qualsevol persona pot venir a col·laborar i passar-s'hi els dies que vulgui mentre tingui voluntat d'aportar quelcom en benefici del col·lectiu. No hi ha un horari establert, no hi ha una direcció que et digui que has de fer, hi ha això sí un interés del grup per ajudar-te a ajudar al col·lectiu.
I que fa el centre de coordinació? doncs crec que no és difícil d'explicar. Mantenir la informació actualitzada Recollir les idees que més ens serveixin per deixar enrera el capitalisme i trobar persones que les vulguin fer realitat. Recollir realitats que funcionin i fomentar que es multipliquin. Posar en contacte col·lectius amb col·lectius, persones amb persones, persones amb projectes col·lectius. Aconseguir que cap persona que vulgui treure el capitalisme de la seva vida, es torni a sentir sola i sense idees.
Per acabar, només agrair la seva feina i manera de ser a tothom amb qui hem estat treballant colze a colze aquests dies
Amb persones així sí que podem!
Realment, una nova forma de vida, si un vol. Jo m'he passat desde l'1 de juliol, de forma discontinua, per casi tots els llocs on el centre de coordinació ha estat, i puc dir, sense equivocar-me, que ha estat una experiència enriquidora per la meva vida, ¡i per la meva butxaca!.m'explico.
Jo sóc, com l'Enric, algú que porta anys i anys , d'una manera o altra vinculat als moviments socials de moltes formes. Als 14 anys militava a les JERC i al BEI (Bloc d'Estudiants Independentistes) i pagava una cuota cada mes. Als 16 em vaig afliliar al SE (Sindicat d'Esdtudiants) i també pagava una cuota. I amb el SE, al Militante, una corrent marxista, on també hi pagava una cuota. Després de moltes cuotes durantt molts mesos, de pagar molts diaris, de pagar molts llibres, de fer molts viatges, de organitzar moltes assamblees, de anara moltes marxes, moltes manis i moltes executives, provincials, nacionals i estatals, vaig deixar l'organització un temps. Fins que veient que la gent del meu barri s'organitzava, m'hi vaig ajuntar. Al CSO La Krispa a Korneyà de Llobregat. Durant cuasibé 6 anys setmana rera setmana, a l'assamblea organitzavem la vida del CSO i ens coordinavem amb el barri, amb la gent de l'Ateneu de Korneyà, amb la del Pati Blau i amb la d'altres cso's. També amb campanyes de barcelona, de la comarca o de catalunya. Fins que la Krispa va ser desallotjada, i les dinamiques i idees que tant de temps haviem estat treballant, en un dia, la policia les va tirar per terra.
Vaig marxar a Granada, i allá amb més gent, varem organitzar un butlletí contrainformatiu que es deia Granda de Mano, també amb les mateixes dinámiques autónomes, coordinant-nos en el CSO lxs 15 gatos, i amb gent de la ciutat. Posteriorment, a Banyoles, tres cuarts del mateix durant cuasibé dos anys. Fins avui.
Avui, després de 15 anys cuasibé d'activisme me n'adono que tot el què he donat, que no és poc, em retorna en forma de una nova campanya, en la que m'hi he vist inmers, cuasi sense voler, però amb la que m'hi sento identificat, i d'on hi surto enfortit.
Al centre de coordinació hi he conegut gent que m'ha demostrat el valor de la "lluita" i que m'han ensenyat que tinc molt més encara per donar. I molt més per fer. Ara ja no pago, pero tampoc gasto. I les meves energies estan molt més motivades, focalitzades i ben dirigides. A tots els companys i companyes que ens hem acompanyat l'ultim mes i mig i que seguirem veient´-nos, milers de gràcies. Com diu l'Enric, amb gent com vosaltres, si que Podem!
